La literatura que fa volar

Escriure fa volar. Llegir també. La imaginació, la fantasia, vull dir. Wild Bill o Buffalo Bill, com és més conegut popularment, era un dels meus herois infantils. De petit, m’empassava totes les pel·lícules de l’Oest, com en dèiem, gràcies al bavi, que n’era un apassionat. Jo sempre anava a favor dels indis tot i que sempre perdien i això em feia molta ràbia, llevat aquella fletxa que mata el general Custer a Van morir amb les botes posades. I deien que els salvatges eren els indis quan eren els blancs, els que els van anorrear i exterminar, tot i que pitjor va ser el genocidi dels espanyols, el més gran de la Història. De fet, wild vol dir salvatge.

La sobrecoberta de Vicente Rosso, sense les solapes tot de coloraines, de Buffalo Bill contra Sitting bull, de Marcel d’Isard, de la vella factoria de Bruguera, amb il·lustracions de Luis Castelló Lucas -no sé quantes vegades me’l vaig arribar a empassar com l’Ivanhoe i El pirata, de Walter Scott, i tants d’altres de la mateixa col·lecció-, amb el dibuix de tots dos protagonistes imaginaris mirant-se als ulls fixament sempre, des de molt petit, m’ha fascinat. Tant com els avui anomenats westerns.

Buffalo Bill és la típica invenció dels Estats Units que Hollywood continua explotant encara avui dia. Herois de per riure ja que s’han hagut d’inventar la seva història perquè, pobrets, no en tenen. El álamo i Centaures del desert són els meus referents. Ara Jordi Soler amb el llibre Barcelona Far West (Ediciones Pàmies) m’ha fet rememorar aquelles entranyables tardes de dissabte on es tancava la llum, que gastava, i tots els finestrons del nostre vell menjador, amb la llar encesa, que fumejava, i es feia silenci per veure el flim amb el bavi de cap de trona i de colla. Quina delícia. Mai més no tornaran. El llibre d’aquest periodista amb què som companys de generació (vam néixer el mateix any, 1966) és una barreja de treball d’investigació de recuperació històrica de l’estada del llegendari Buffalo Bill (jo preferia Sitting Bull) amb el seu circ, amb tots els sentit de la paraules, i el seu xou salvatge a Barcelona i de les cròniques impagables que podem llegir a l’hemeroteca de La Vanguardia. Una barreja també de novel·la negra a l’estil d’El falcó maltés a la catalana d’un jove periodista del Brusi, Pol Vidal, que investigarà el cas del rapte de la filla secreta sioux Crazy Horse. El periodista es convertirà en investigador a l’americana i l’obra en una ficció policial.

Una barreja de mite i creació, de ficció i realitat, i dels millors ingredients de la novel·la històrica clàssica, d’arrel i tradició catalana, clar, i del thriller més actual, que ens transporta a l’imaginari d’un món que mai no ha existit. Pura invenció, basada en uns fets reals o que van succeir en el seu moment però de manera diferent.

Ho diu Franz Kafka al seu conte El desig de ser un indi: “Si pogués ser un indi, ara mateix, i sobre un cavall a galop tirat, amb el cos inclinat i suspès a l’aire, estremint-me sobre el terra oscil·lant, fins deixar els esperons, ja que no tenia esperons, fins tirar les regnes, ja que no tenia regnes, només veient davant meu un paisatge com una praderia segada, ja sense el coll i sense el cap del cavall”.

Com m’agradaria ser indi.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.