Parlem-ne!

Malgrat el calendari empresarial no hauria de veure’s massa influenciat per el calendari escolar o educatiu, la realitat és una altra. El país es para a l’agost i manté el ralentí el juliol i la primera quinzena de setembre. Finalment tot gira entorn d’un calendari poc pensat per la tant reivindicada conciliació de la vida familiar i laboral. En qualsevol cas, aquells qui fem malabarismes per conciliar i combinar horaris amb parelles, avis i qualsevol parent que s’acosti per cobrir l’atenció als fill

Aquesta dura i crua crisi no la superarem resistint sinó reinventant-nos, millorant i obrint horitzons.
Tot i que la situació econòmica que vivim està fent estralls a tots nivells, em nego a pensar en negatiu. És més sóc optimista. No vull ometre la realitat, simplement vull posar més enfasi a una de les conseqüències d’aquest extrem, que és l’important canvi en l’actitud, aptitud i/o necessitat emprenedora i de col.laboració que apareix com a contrapunt a aquesta situació. Tenim exemples propers d’empreses que es mantenen i creixen malgrat les circumstàncies, de gent que comença i que explora i en ocasions troba el camí de l’èxit. Son inconformistes.

Moltes vegades hem sentit a parlar de la responsabilitat social de l’empresa (RSE) o de la responsabilitat social corporativa (RSC), però poques vegades hem reflexionat des del fet o del que aquest concepte suposa. Sovint es cau en la simplificació de que la responsabilitat social de les empreses es limita a la contractació de persones amb risc d’exclusió social, sigui per aspectes de gènere, edat o limitacions físiques o intel·lectuals. Però la responsabilitat social de l’empresa, si bé efectivament engloba aquests conceptes, és substancialment més ampli i més assequible del que molts preveuen quan se’ls planteja l’opció

Les últimes setmanes hem viscut, des de la distància i des del mòbil, la caiguda de dos règims i el sacseig irreversible d’un tercer. Hem vist com des de la societat civil s’ha aconseguit un moviment social sense precedents, tant pel poder de convocatòria i capacitat de difusió, com per la tradició cultural i religiosa dels països en qüestió. Estic convençut de la transcendència de xarxes socials com Twitter i Facebook, entre d’altres, per entendre la capacitat de convocatòria i velocitat de difusió dels missatges, fets i consignes

Malgrat els temps que corren hi ha empreses que aconsegueixen tirar endavant amb el seu negoci. És més, aconsegueixen fer créixer el seu volum de negoci i conseqüentment es veuen obligats a incorporar nous actius, treballadors, a la seva empresa. No obstant, arribats a aquest punt, es presenten diversos punts de discussió:

L’Èxit és un concepte relatiu, fràgil i efímer. Què és l’èxit sinó un estat transitori d’un conjunt de fets circumstancials? I el més important, què passarà amb la inevitable evolució o modificació d’aquests fets i estats? Probablement que ja no percebrem l’èxit. I què haurà canviat realment respecte aquella dolça situació ja pretèrita? Efectivament molt poc, perceptivament tot

Errar és humà i forma part del procés d’aprenentatge. Aquesta simple afirmació que tots assumim en qualsevol procés de formació en tots els àmbits, sembla que es difumina, o no s’aplica amb el mateix sentit positiu, en el món de l’empresa i l’emprenedoria, on fins a dia d’avui es castiga severament a l’emprenedor o l’empresari per el seu “no èxit”

Els últims mesos, per motius professionals, he aprofundit força en el món de l’emprenedoria i he apreciat un gran dinamisme, a tots nivells, relacionat amb els emprenedors. És possible que sigui una percepció distorsionada per falta de perspectiva, ja que fa pocs mesos que he aprofundit en els cercles d’emprenedoria, però en qualsevol cas no crec que sigui per ser nou en el tema. Vaig iniciar la meva activitat emprenedora i empresarial fa gairebé deu anys

L’outsourcing col·laboratiu es defineix com la incorporació (externa) de noves capacitats a l’empresa per millorar determinats serveis. Per a la millora de la competitivitat, els nostres esforços s’han de centrar en el producte o servei del qual som grans coneixedors i experts. Perquè no ajustem els costos de les nostres infraestructures mitjançant experts? La resposta més freqüent és: Per el cost del servei puc tenir un tècnic en plantilla que se n’ocupi. L’experiència demostra que,

Si bé fora de les nostres fronteres ja fa anys que l’externalització de serveis (outsourcing) forma part del si de l’empresa, no ha estat fins als darrers anys que aquí n’hem començat a valorar les seves virtuts