Caldes, el tresor

Felicitats a la tota la nostra vila. Era impensable que un municipi amb vuit nuclis de població diferents, pogués aconseguir una participació del 21,44%. I ha estat possible gràcies al treball de molts anònims i al suport de vàries entitats locals, però també gràcies al recolzament total del nostre ajuntament. Dels municipis amb un padró d’entre uns 5000 a 6000 habitants (majors de 16 anys), el nostre Caldes ha estat el tercer més participatiu, i això és un èxit rotund !!!, ja que lo normal hagués estat una participació semblant a la de Viladecavalls (15,57%) amb un padró de 5900 hab. i amb set nuclis diferents dins el propi municipi. També cal dir que dels 55 municipis amb un padró igual o de més de 5000 habitants (majors de 16 anys), Caldes ha estat junt amb St. Sadurní d’Anoia el 9è amb millor participació !!!.

Felicitats Caldes ;-)))

Això són realitats, la resta són paraules que polítics i d’altres interessats ens voldran vendre, i que ens obligaran a comprar !!! Quan començaran a ser honestos i ferms els nostres polítics???

Els ciutadans hem de dir prou en veu alta !!!!

Crec que amb la primera foto queda clar que al qui va construir la barraca de Caldes ho va fer més ressistent que altres …

Que cadescú en tregui les seves conclusions.

Penso que és vergonyós que la principal connexió per carretera (sense pagament) entre Catalunya (i zona mediterrània espanyola) i Europa estigui com està. És molt fàcil fer política quan tot va bé, però quan hi ha maldades és quan es veu qui val i qui no. Pel que si us plau que els srs. de Fomento prenguin nota del següent: ara fa uns vint anys, Caldes amb un gran esforç va decidir fer un pavelló polisportiu, als pocs mesos de començar les obres l’empresa adjudicatària va fer fallida. Aleshores, l’equip de govern local del moment, amb molta empenta, valentia i convicció, va emprendre la iniciativa de continuar i acabar les obres amb industrials locals, i avui els caldencs gaudim del nostre pavelló. Amb tot això, si un pensa amb el poder tècnic i econòmic de tot un Estat per arreglar 8 km d’autovia, i ho compara amb el d’un ajuntament per fer el seu pavelló, queda clar com estem, i les esperances que podem tenir …

Que n’aprenguin de la força i l’empenta de la gent de Caldes !!!

Reportatge a TV3 : http://www.tv3.cat/videos/2720830/Perill-daccident-a-la-N-II

Benvolguts amics,

Sempre he defensat que totes les opinions son vàlides si es fan amb respecte.

Reflexions del sr. Joan Blanch (PSC) ex-batlle de Badalona de 1983 a 1999 ” La democràcia és del poble, no dels partits, ni de les seves cúpules!!! “

Interessant entrevista : http://www.vilaweb.tv/?video=5967

La grandesa de la Democràcia fa que en tots els partits hi pugui haver diversitat d’opinions.

Diumenge 13 de setembre de 2009.

Diumenge matí jo (com a particular), camí a Arenys. Que per què vaig anar a Arenys? Dons bé, perquè penso que la democràcia ha de ser per expressar els teus sentiments SEMPRE. Altra cosa és que pugui ser o no vinculant una consuta. Però voler evitar una consulta popular i alhora acceptar una manifestació de la Falange, em sembla del tot inadmissible!!!. A on hem arribat que per tal fet l’estat espanyol hagi designat com a advocat de l’Estat a Jorge Buixadé Villalba, candidat de la Falange Española de las JONS, a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995 i posteriorment número 8 a la demarcació de Barcelona de la llista de la Falange Española Auténtica (FEA). Amics, penso que és una gran vergonya que ens costi tant recuperar allò que ens mereixem.

CATALUNYA ha de dir prou, i ha de saber recuperar allò que ens tregueren, i potser amb l’autodeterminació (reconeguda i recolzada per la U.E.) podem somniar un nou camí, altre cosa és que potser avui no tinguem polítics (de cap color) a l’alçada de les circumstàncies. Però avui parlem d’ ARENYS !!!.

Són les 9 i pocs minuts del matí. Amb la senyera a la mà, cap a buscar el cotxe per anar a Arenys. Ja en aquests moments sento un xiuxiueig que em corre per dins, és una sensació un xic especial, potser perquè és una incògnita l’impacte que tindrà la jornada, potser per la presència de la Falange, i no amago que sento un cert temor a l’anar-hi sol, ja que desconec si alguns feixistes i aniran amb cotxe propi i sense signes per passar desapercebuts. A l’arribar a Arenys, veig gent caminant per la carretera, una família de quatre persones, una parelleta amb un gos, un matrimoni de jubilats, … . Renoi sento com si el cor es fes més gran, és una sensaciò molt grata. Aparco el cotxe a la zona que l’organitxació ha preparat, i pregunto als nois de les camisetes taronjes (organitzadors) cap on s’ha d’anar: “caminant riera amunt ho trobaràs no hi ha pérdua”. Vaig trobant molta gent que tambè hi va …, de sobta, sento un senyor que exclama “ Així, així !!! que la vegin ben bé!!! miro i veig un senyor que em saluda amb una rialla, crec que li ha agradat la meva senyera (la roba fa 2,25 mts d’allargada x 1,65 mts d’amplada, amb un pal de 2,5 mts). Segueixo caminant, mentre a cada pas penso, avui pot ser un gran dia, potser serà l’inici de quelcom que molts anyorem, i alhora penso, jo hi hauré estat posant el meu gra de sorra. Ufff !!!, quina grata sensació interior. Ja poc abans d’arribar a la Rambla, passo pel costat d’una familia i sento que el pare li diu al seu fill d’uns 6 anys: Mira fill aquesta que maca!!!”. És un dia que es respira un ambient ferm i catalanista, i per ara, amb molta correcció.
Arribo a la tan esperada Rambla d’Arenys, i al ser aviadet, la veritat és que no hi tota la multitud que jo esperava, però per a tots costats es veu gent que va arribant.
Faig un cop d’ull i decideixo seguir rambla amunt, ja que és on hi ha la zona de votació. Quina passada!!!! em trobo amb una fila de gent al mig de la rambla que estan fent cua per anar a votar, i tot just són les 10.00 h. . De ben segur que serà un dia especial … , a prop veig unes carpes on entre d’altres coses hi ha un punt de recollida de signatures de suport, on un hi escriu quelcom i signa. Un orgull poder fer cua per deixar el meu “insignificant” suport. La veritat, és que el meu suport és del tot insignificant, però ben mirat val com a un suport, i un, més un, més un, més un … va fer que aquell dia fóssim moltíssims catalans que vam fer sentir la nostra veu o suport. Voleiant, voleiant, cada cop més content en veure l’ambient que es respira, un matí de diumenge molt gratificant. Ja cap a les 11.30h déu ni do la gent que comença ha haver-hi, tothom es va aplegant prop la plaça Catalunya per “rebre” als de la Falange. La gent està contenta, gairebé eufòrica, ja que pocs es podien esperar la repercussió que està despertant el tema. La gent vàrem cantar un munt de cançons reindivicatives, que les solien començar joves extremistes catalanistes. Molt especial, va ser veure com TOTHOM seguia totes les cançons amb una força que potser poques vegades abans havien fet i el que em va omplir d’orgull català, va ser veure com en les dues ocasions que els joves cridaven insults, NINGÚ els fer costat. Potser per allò del SENY CATALÀ. Recordo que en aquell moment vaig pensar, ha valgut la pena al cent per cent de vindre.

Ja per acabar, vull dir que, quan aquell diumenge varen arribar els dos autocars de la Falange i la multitud els va rebre cantat amb tot el cor del món, Els Segadors, vaig sentir quelcom a dins meu que no puc explicar, sols us vull dir que als dos braços hi tenia pell de gallina. Inexplicables sensacions viscudes!!!.

Per cert, al llibre de recolçament hi vaig escriure:

UN POBLE, UNA VEU, AMB SENY A TOT ARREU !!! VISCA CATALUNYA!!!

Us recomano llegir la carta de l’alcalde d’Arenys : Abans i després del 13-S

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/abans_i_despres_del_13_s_72286.php

En data 14 de novembre de 2007, vaig entrar una instància a l’ajuntament exposant que creia que eran un perill els dos arbres morts que hi havien a peu de carretera a la cruilla de la NII, just a la dreta. Eren arbres que sobrepassaven els 14 metres d’alçada, que podien suposar un gran perill per tothom. La resposta escrita que el nostre ajuntament em va fer arribar ( data 7 de desembre de 2007) diu textualment “ li fem saber que els terrenys són dins la franja de carreteres perquè ja s’ha realitzat l’expropiació corresponent … Així, si vol donar a conèixer la seva queixa pot fer-ho directament al Departament de Carreteres de la Generalitat”.

Haig de dir que la indignació que vaig sentir va ser molt gran. En primer lloc, perquè mal pintava la cosa si aquest havia de ser el tarannar del nou consistori. En segon lloc, perquè no és normal que l’ajuntament no sàpiga que la “Nacional II” és una obra del Ministerio de Fomento, i no de la Generalitat, llamps,trons i centelles !!!!. I en tercer lloc, perquè sempre han demanat participació ciutadana, i quan un fa cas, li diuen (sense cap delicadesa) que s’espavili tot sol. De fet, així ho vaig fer, vaig adreçar-me directament al Ministerio de Fomento, Direcció General de Carreteres de Barna, amb carta certificada de data 15 de desembre de 2007. Vull que se sàpiga que en poques setmanes es varen tallar dits arbres, i més tard, me van comunicar per escrit, que havien procedit a tallar-los i explicant quina és la Llei que afecta al fet. Caram, quina diferència!!!.

Potser no entendreu el perquè no he explicat mai aquest fet, per a mi, vergonyós, potser no entendreu perquè no vaig utilitzar mitjants com les cartes al director, o altres formes dins la premsa escrita, per donar a conèixer aquest lamentable fet. Els qui em coneixeu, ja sabeu que no m’agrada veure el nom de la nostra vila a la premsa per a temes negatius, sempre penso que s’ha de valorar realment lo positiu i lo negatiu de donar publicitat d’un fet, i si lo positiu és prou bo, dons fer-ho, i de fet per això, avui ho faig. I ara ve la segona part de l’escrit.

Tot i aquesta resposta, i d’altres fins i tot molt més lamentables que he rebut, sempre he defensat que Caldes val molt, i que no s’ha de llençar la tovallola, ja que llavors, és la nostra vila qui realment hi perd. Per tant, he seguit entrant idees, propostes, suggeriments i un munt d’al·legacions de temes diversos, però en data 25 de maig de 2009 vaig entrar una instància que de nou exposava l’existència d’arbres morts que per a mi, suposaven un perill, en aquest cas, al capdemunt del carrer Sta. Ceclina de Can Carbonell. La resposta ha estat del tot correcte i a l’alçada del que la nostra vila es mereix.

Sincerament això és un pas endavant.