Etcètera

Quina diferència hi ha entre un mas i una masia? Són dues paraules que sovint es fan servir com a sinònimes per designar un habitatge aïllat, enmig de conreus o boscos, però que tenen significats diferents. I una masoveria? I una casa de pagès? Fa pocs dies vaig participar en una excursió a Sant Joan de les Abadesses en què em van explicar què diferenciava cadascuna d’aquestes construccions tan nostrades.

La masia és una casa de camp gran, típica del Pirineu i Prepirineu, que es troba aïllada del poble i on viuen persones que es dediquen, bàsicament, al conreu de la terra, al bestiar i fins i tot a l’explotació dels boscos. El mas, en canvi, es refereix a tota la finca: és a dir, la masia, els conreus, els boscos, la pallissa, l’eixida, l’era, els estables… Per tant, direm que la masia és l’edifici central del mas, que inclou la resta de l’explotació agrícola, ramadera o forestal. La frase “estan arreglant la teulada de la masia de Mas Batlló” és un bon exemple de l’ús d’aquestes dues paraules. La confusió neix del fet que algunes d’aquestes masies conserven el nom de mas.

La paraula mas ja es troba recollida al segle XII, i fa referència a la relació entre els senyors i els pagesos. El mot masia apareix més tard, al segle XV, com a derivat de mas.

A banda de la masia, dins del mas encara hi pot haver una altra construcció, la masoveria, que és l’estança o la casa on viuen els masovers, que no són propietaris del mas però que en tenen cura.

Les cases de pagès, en canvi, són construccions més petites, que també estan aïllades del poble, però que no tenen l’extensió dels masos i que no generen tanta activitat agrícola ni ramadera.

Finalment, pel que fa als masos, quan d’un lloc es diu que “sembla un mas robat” significa que és un lloc molt devastat, que no és habitable. I el refrany “mas, la vida em faràs” és una frase que deia el masover quan no confiava que es podria guanyar la vida i pagar l’arrendament del mas que tenia encarregat.

(Article publicat a La República el 8 de setembre del 2018.)

Si hi ha una cosa que els nens no suporten de les vacances d’estiu són els deures. Per això és bo trobar altres maneres de practicar el que s’ha après durant el curs per fugir dels clàssics quaderns d’estiu. Per exemple, per practicar la llengua no hi ha res millor que llegir, però si, a més, tenim la sort de topar amb uns contes que juguen amb la llengua, matarem dos pardals d’un tret. I això és el pretenen els contes de la col·lecció Genial de Publicacions de l’Abadia de Montserrat: trencar amb el tòpic que els llibres de català són avorrits i plantejar una manera d’aprendre la llengua més divertida.

Els protagonistes d’aquestes històries, pensades per a nens de vuit i nou anys, són dos bessons, la Geni i l’Al, dos germans fets de paraules, plens de sons i tinta, que han nascut per jugar amb la llengua. Els contes, escrits per Mercè Ubach i il·lustrats per Maria Palet, inclouen un munt de locucions, expressions i frases fetes destacades el significat de les quals es pot consultar al final del llibre. Per exemple, al primer títol, Quatre ulls sense ulleres, es treballen sobretot les metàfores relacionades amb el cos, com ara «fer pujar la mosca al nas», «tenir la mosca darrere l’orella», «tenir el cap ple de pardals» i «tenir pell de gallina». A Plou a bots i barrals, s’inclou comparacions tradicionals, com ara «fer més por que una pedregada», «plorar com una magdalena», «ser com dues gotes d’aigua» i «tremolar com una fulla». A l’últim títol de la col·lecció, Com tres i dos fan cinc, els germans s’enfaden. «Ets una setciències!», diu l’Al a la seva germana. «I tu un zero a l’esquerra», respon la Geni. Però aquestes són només algunes de les expressions relacionades amb els nombres que inclou el conte. També hi trobem «tocar el dos», «cantar les quaranta», «en un tres i no res», «a tres quarts de quinze» o «ser can seixanta».

Al final dels contes, s’inclouen exercicis lúdics sobre llengua i comprensió de text per ampliar les expressions i les frases fetes treballades durant la història.

(Article publicat a La República el 4 d’agost del 2018.)

En espera que surti publicada la gramàtica bàsica de l’IEC que ha d’incloure tots els aspectes essencials de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), del novembre del 2016, la professora i doctora en Filologia Catalana Neus Nogué ha publicat La nova normativa a la butxaca (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018), que inclou les principals novetats normatives de la GIEC i de l’Ortografia catalana (OIEC). El manual, de poc més de cent cinquanta pàgines, pretén acostar la gramàtica al públic que no és expert en llengua. Amb aquest objectiu, permet a l’usuari resoldre els dubtes de manera ràpida i àgil.

Més enllà de la polèmica supressió dels diacrítics, Nogué repassa altres modificacions ortogràfiques com ara la duplicació de la r en alguns mots compostos (arrítmia, corresponsable, erradicar) i l’apostrofació de l’article femení davant dels derivats formats pel prefix a- (l’anormalitat, l’asimetria, l’asèpsia). La nova normativa a la butxaca també inclou temes tan controvertits com l’ús dels verbs ser i estar en català o el de les preposicions per i per a, o algunes combinacions de pronoms que, amb la GIEC, han quedat admeses en registres informals (“Als pares no els hi hem dit res”).

Després d’un any i mig en vigor, els parlants s’han adaptat prou bé a la nova normativa, gràcies sobretot a la divulgació que n’han fet els mitjans de comunicació, que des de l’1 de gener del 2017 ja la van aplicar de manera majoritària. Ara bé, en el sector editorial encara hi ha força reticències. Diverses editorials es mantenen aferrades a l’antiga normativa, sobretot pel que fa a la supressió de diacrítics, i es resisteixen a adaptar-s’hi. Caldrà veure si pretenen esgotar la moratòria de quatre anys que va donar l’IEC per aplicar la nova normativa.

Com en qualsevol canvi, la reforma ortogràfica i gramatical té alguns detractors, però durant aquests mesos també he trobat qui, bromejant, diu que ara li fan nosa els quinze diacrítics que han quedat.

(Article publicat a La República el 30 de juny del 2018.)

(Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 20 de maig del 2018.)

(Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 15 d’abril del 2018.)

(Article publicat el 18 de febrer del 2018 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)

L’agenda política acostuma a marcar els neologismes de l’any, i aquest 2017 no en podia ser l’excepció. Per això, el 23,8% de les persones que van participar en la tria del neologisme de l’any van decidir votar a favor del mot cassolada, que fins ara només apareixia al diccionari normatiu en el sentit de ‘menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola’, i no amb el significat de ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’. Fins ara aquesta forma competia amb la de casserolada, que prové de casserola, que igual que cassola es tracta d’un vas rodó que serveix per guisar-hi menjar, però que, a diferència de la cassola, té mànec. Aquesta característica va fer que alguns mitjans de comunicació consideressin que la casserola era més apropiada per picar i fer soroll per protestar i d’aquí apostessin per la paraula casserolada. Ara, però, l’ús més generalitzat de cassolada ha fet que aquest terme triomfés enfront de casserolada, que tampoc està inclòs en el diccionari amb el sentit de protesta sorollosa.

En la votació, ha quedat en segon lloc l’expressió fer pinya (17,6% dels vots), un terme que també té molt a veure amb el poble català, i en tercera posició, feminicidi (13% dels vots), una paraula que lamentablement encara no figura al diccionari. Altres mots que eren candidats a convertir-se en neologisme del 2017 eren ciutat refugi (una ciutat que acull i ajuda persones refugiades), infusionar(immergir una infusió en aigua bullent), tòxic, -a (que pertorba altres persones i els impedeix que se sentin bé o siguin felices) i nòria (atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria), una paraula que de moment es considera un barbarisme (se n’ha de dir sínia o roda).

Com cada any el portal web Ésadir, coincidint amb la celebració de La Marató de TV3, fa un recull del lèxic relacionat amb La Marató que presenta més dubtes lingüístics i que durant la jornada es repetiran una i altra vegada.

La Marató d’aquest any, que s’emet avui, està dedicada a les malalties infeccioses i, en relació amb aquest tema, hi ha un munt de paraules mèdiques que poden generar dubtes. En primer lloc, pel que fa al gènere: són paraules masculines bacteri (i no bactèria) i enzim (i no enzima), i femenines, sida (sigla lexicalitzada de la síndrome d’immunodeficiència adquirida) i síndrome. En segon lloc, cal tenir present que immunitat, infecció i immunodepressió són mots que no s’apostrofen perquè l’article femení la no s’apostrofa davant de les paraules femenines que comencen en i o u àtones. En canvi, però, sí que s’apostrofen les sigles UCI (l’UCI) i UVI (l’UVI), tot i que les denominacions completes no s’apostrofen: la unitat de cures intensives i la unitat de vigilància intensiva.

Pel que fa a l’accentuació, hi ha algunes paraules que sovint es pronuncien malament, com a planes, però que en realitat són esdrúixoles. És el cas de pneumònia, rubèola i bacterièmia. Dins del vocabulari de les malalties infecciones, també hi ha alguns mots que en singular no porten accent, perquè acaben en -en, però que en formar el plural l’incorporen, com ara patògens, antígens i gèrmens. Quant a la pronúncia, també cal destacar alguns termes que no es diuen bé pel que fa la pronúncia de la essa. Es pronuncien amb essa sorda asèpsia, immunodepressió i immunosupressor i amb essa sonora pròtesi, protozou i transfusió. D’altres paraules que sovint es diuen incorrectament són tuberculosi, diagnosi i pròtesi, que s’escriuen sense essa final.

En referència a l’ús del guionet, les paraules compostes formades amb un prefix s’escriuen sense guionet. En el camp mèdic, i en el científic en general, n’hi ha un munt. Avui durant La Marató segur que sentirem a parlar d’anticossos, poliomielitis, microorganismes, antibiòtic i antisèptic.

Finalment, també cal tenir present que enfermetat és un barbarisme, n’hem de dir malaltia, i que, en català, parlem de trasplantament i trastorn, i no de transplantament i transtorn.

Aquest vocabulari, confeccionat amb la col·laboració del Termcat, es pot consultar al web de l’Ésadir.

Sabíeu que…

Els mots molècula i seqüela s’escriuen sense ela geminada.

(Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 19 de novembre del 2017)

Com que ja fa uns dies que l’independentisme està en el punt de mira del procés judicial espanyol, repassarem alguns mots relacionats amb el món jurídic que, per desgràcia, últimament van en boca de tothom i que es diuen incorrectament. Com que el català té poca trajectòria històrica en l’administració de justícia, encara es produeixen molts calcs del castellà. Per usar-lo adequadament, és molt útil consultar el Manual de llenguatge judicial, publicat el 2003 pel Departament de Justícia i Interior.

(Article publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 19 de novembre del 2017)