Etcètera

“Se m’ha caigut una dent”, m’explicava la setmana passada la meva neboda. Tenint en compte que es tracta d’una nena de sis anys podríem perdonar-la per haver posat el pronom se en un verb que no accepta en cap cas la forma caure’s. No li puc explicar tot això perquè es pensarà que no parlem el mateix idioma. És una construcció que ha après per imitació perquè hi ha una tendència molt estesa a pronominalitzar de manera incorrecta aquest verb. L’error prové del fet que en castellà el verb caure sí que accepta aquest pronom (se ha caído del árbol) i per això en català tendim a incorporar-lo incorrectament.

l mateix fenomen el trobem en tota una sèrie de verbs de moviment, com ara baixar, marxar, passar, pujar i sortir, en exemples com ara “s’ha baixat a la parada equivocada” (en comptes d’“ha baixat a la parada equivocada”); “s’ha marxat abans d’hora” (en lloc d’“ha marxat abans d’hora”), i “s’ha pujat al gronxador” (en comptes d’“ha pujat al gronxador”). Cal però diferenciar aquest ús pronominal incorrecte d’altres pronoms reflexius de persona que poden acompanyar el verb. Seria el cas d’“em cauen molt els cabells”: aquest em substitueix “a mi” i fa la funció de complement indirecte.

Altres verbs, com callar, també presenten aquest ús incorrecte: “Quan el professor ha entrat a la classe, s’han callat de cop”, en comptes d’“han callat de cop”.