El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/nuriapuyuelo
Articles
Comentaris

Maleïts dos punts

Sempre m’han escandalitzat els comerços que sense cap mena de remordiment ni mirament venten un cartell a la porta de la botiga ple de faltes d’ortografia. Aquesta setmana n’he trobat un que l’he trobat especialment graciós a una de les cafeteries Starbucks de Barcelona: “Reïnventem la forma de refrescar-te”. I s’han quedat tan tranquils! Tothom sap que la dièresi és una d’aquelles espines clavades per a molts estudiants de català. Fins i tot conec professors que temen el dia que el temari els obliga a explicar aquests dos punts als seus alumnes.

 

La funció més coneguda que té la dièresi és la de pronunciar la u en els grups que, qui, gue, gui (qüestió, aigüera…). Fins aquí tots aprovaríem. Però el tema es complica quan parlem de diftongs. Cal posar una dièresi quan una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior, és a dir, quan es pronuncien en cops de veu diferents. Així diem ca-fe-ï-na i no ca-fei-na o con-du-ï-a i no con-du-ia. D’aquesta manera, escriurem amb dièresi, les paraules oïda, raïm, diürn i peüc, perquè no formen diftong, i sense dièresi els mots oidà, rai, duia i peu, perquè formen diftong. Un dels dubtes que genera la dièresi és si es fa servir per marcar la vocal tònica. Com explicàvem abans, aquesta no és la seva funció, ja que la dièresi pot coincidir amb la síl·laba tònica, com en el cas de peüc, o bé pot tenir una altra posició sil·làbica, com en la paraula traïdor. A més, porten dièresi les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu dels verbs acabats en –ear, -iar, -oar i –uar (creïn, canviï, accentuïn…); la i de les terminacions -ia, -ies i -ien de l’imperfet d’indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural (cloïacloïescloïa…);  els derivats de mots que porten dièresi (descafeïnat), i els cultismes derivats acabats amb els sufixos -tat, -al, -itzar (espontaneïtat, arcaïtzar…).

 

Sabíeu que…

Les formes de l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional del verbs acabats amb vocal més –ir (agrair, conduint, obeiria…) no porten dièresi.

 

(Aquest article va ser publicat el 19 de juliol del 2013 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)