El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/aleixrenye

A Banyuls de la Marenda no tenen gaire temps per avorrir-se. De l’animació ja se’n cuida el batlle Jean Rède, que té tot els vilatge revolucionat amb la privatització i ampliació del port. Un projecte megalòman que ocuparia mitja badia i obriria les portes a la urbanització turística, segons denuncien els seus detractors conduits per l’antic batlle i icona sardanista Roger Rull.

Com a mostra d’oposició municipal o amb ganes de fer una performance artística -tan se val- una banyulenca d’adopció, la Barbara, va decidir de penjar un bon reguitzell de sostens al seu carrer. Sostens de tots colors i de totes mides, amb farbalans o sense,  que van acabar per incomodar alguns veïns. Sobretot un, fidel regidor municipal incondicional del batlle Jean Rède-tothom (com el va batejar fa anys un obscur redactor de la revista satírica El Fiçó, actualment desapareguda) que va aconseguir que el batlle enviés la policia municipal per a fer desaparèixer aquest espectacle “indecent” (seria interessant saber quina base legal invoca la policia per retirar roba estesa si cap ordenança ho impedeix). Els fets els explica molt bé la banyulenca Margarida Aroles en el seu blog Catalogne selon Margarida del que us en recomano la lectura. No és difícil d’imaginar, però, que més que la mostra d’oposició el que incomodava a aquests vells banyulencs de soca-rel -benpensants i ben de dreta-  era l’humor, lleugeresa i “indecència” d’aquesta “forastera” que els refregava pels nassos l’intimitat d’una peça de vestir carregada de contingut eròtic. Ells que segur que llurquen de reüll pits i anques de la “forastera”, que van cada dia fins als bancs davant la platja per veure pit i cuixa, s’han trobat aixi confrontats a la seva misèria intima. I aixo fa més mal que qualsevol debat i oposició política.

Terra de gent caparruda que ha sabut fer obra d’art dels vessants de l’Albera marítima per a fer-ne el seu vi, i dones ben plantades de caràcter ferreny -amb els cossos molsuts i sensuals que Arístides Maillol va esculpir-, el caràcter particular de Banyuls impregna fins i tots els nouvinguts que decideixen residir-hi. D’aquest caràcter particular de la gent de Banyuls en parlava Josep Pla en un llibre que -si la memòria no em falla- és Contraban,  un relat que explica el viatge, a inicis del segle XX,  a bord de la barca Mestral en el que el Pla acompanya al seu amic pescaire Baldiri  per carregar productes de contraban “francès”. Els personatges van des de Cadaqués fins a Salses, i s’aturen en paratges de la costa com Banyuls, Portvendres o Cotlliure. Pla afirmava que els habitants de dues poblacions d’aquesta costa es caracteritzaven per tenir caràcter rebel, boig, agrest i difícil (escric de memòria, Pla devia utilitzar altres qualificatius) a causa del seu isolament, Banyuls i Cadaqués. Quan Pla va escriure el llibre, l’accés terrestre d’aquestes dues poblacions era molt llarg i difícil i la població en sortia difícilment si no era per via marítima, per pescar o fer contraban. Un segle després les comunicacions han millorat però Banyuls continua tenint aquest toc, aquest no-sé-què, que dona personatges genials i inefables. Per bé o per mal. Un caràcter, una elegància i una bellesa que contamina irremeiablement qui s’aventura a residir-hi o a freqüentar els banyulencs i banyulenques.

Comentaris tancats.

juliol 2012
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Arxius