Parlem-ne!

La gestió de les infraestructures com a eina de millora de la competitivitat.

L’outsourcing col·laboratiu es defineix com la incorporació (externa) de noves capacitats a l’empresa per millorar determinats serveis. Per a la millora de la competitivitat, els nostres esforços s’han de centrar en el producte o servei del qual som grans coneixedors i experts. Perquè no ajustem els costos de les nostres infraestructures mitjançant experts? La resposta més freqüent és: Per el cost del servei puc tenir un tècnic en plantilla que se n’ocupi. L’experiència demostra que, si aquesta és la resposta, o no s’ha entès el concepte, o no ens estan oferint el que necessitem. Probablement el cost s’aproximi per sobre o per sota al cost empresa que teníem, no obstant tots tenim clar que si el recurs és propi limitem la seva activitat a les seves pròpies capacitats, aptituds i habilitats. L’externalització d’aquests serveis (extrapolable, amb matissos, a l’externalització de serveis generals) ens permet ampliar, optimitzar i adequar aquestes capacitats, habilitats i fins i tot disponibilitat a les nostres necessitats, i no limitar-nos a les del nostre recurs propi, que probablement no evitaria l’externalització d’algunes (o moltes) tasques per assolir el mateix grau d’experiència pretès. Simplificant, pel cost previst canviem un recurs únic per un equip col·laboratiu, amb un interlocutor i que cobreix un espectre molt més ampli (per el fet pluridisciplinar de l’equip). És vital en aquests casos buscar un servei flexible, que s’ajusti fàcilment a la nostra estructura, tant tècnica com humana, i que operativament respongui com un recurs més de la nostra empresa.

Si, per les característiques de l’empresa, ja es disposa de personal de manteniment, cal dotar-lo del suport tècnic suficient per tal d’obtenir-ne el màxim rendiment. El recurs extern s’adaptarà a les necessitats de cada empresa, ocupant els espais buits necessaris per completar el servei en cada moment. La seva aportació s’ha de reflectir als costos de l’empresa com un estalvi a curt o mig termini, tal i com preveiem per a l’optimització dels costos d’operació/producció que ajustem amb el nostre propi criteri i coneixement per als nostres productes. En qualsevol cas, hem d’entendre l’estalvi en el seu sentit més pur, tant en la reducció de costos directes, com el cost d’oportunitat entès com la reducció de les averies, temps d’intervenció, etc que també hem de considerar en la competitivitat de la nostra empresa.

El límit, el posa l’empresa. Des de la planificació del manteniment preventiu, a la gestió del manteniment conductiu i correctiu, la gestió de les incidències, l’elaboració i valoració d’un pla anual de manteniment, l’estudi i optimització de costos i consums energètics, la implantació de noves tècniques o tecnologies, fins a la valoració d’industrials per dur a terme totes aquestes tasques, tot amb un suport professional específic per cada cas però concentrat en un únic interlocutor i cost, fàcilment adaptable als objectius i/o circumstàncies de l’empresa.

Alex Barceló

Enginyer Industrial