Parlem-ne!

Emprendre pot esdevenir una alternativa a l’atur?

Els últims mesos, per motius professionals, he aprofundit força en el món de l’emprenedoria i he apreciat un gran dinamisme, a tots nivells, relacionat amb els emprenedors. És possible que sigui una percepció distorsionada per falta de perspectiva, ja que fa pocs mesos que he aprofundit en els cercles d’emprenedoria, però en qualsevol cas no crec que sigui per ser nou en el tema. Vaig iniciar la meva activitat emprenedora i empresarial fa gairebé deu anys, i sempre he tingut aquell “cuc” interior que em porta a emprendre noves iniciatives.

Ho dic perquè ara percebo que està en boca de tothom, i sembla que el futur del nostre país es recolzi sobre els emprenedors. L’emprenedoria està a la televisió, a les ràdios, als diaris, als programes electorals dels partits per les properes eleccions al Parlament de Catalunya (tots!), i de manera massiva a Internet i xarxes socials. Totes aquestes activitats i promoció de l’emprenedoria són lloables i necessàries, i animaré a qualsevol emprenedor amb iniciativa a tirar endavant un projecte, però també he vist i après que no tothom té ànima emprenedora. Especialment en els temps actuals, un emprenedor necessita un bon projecte per tenir opcions de tirar-lo endavant, però sobretot necessita ser emprenedor. Avui dia un bon projecte sense un bon emprenedor no té futur. Lluny de dir que hi ha emprenedors i no emprenedors, em refereixo que ens hem d’educar i envoltar d’un equip (intern o extern) que ens permeti afrontar amb mínimes garanties l’empresa. Hem d’educar l’ànima emprenedora, ens hem de formar contínuament per donar valor al projecte i hem de ser capaços de valorar les nostres mancances i complementar-les amb el nostre equip.

La veritat és que, des del punt de vista de l’administració, ha de resultar una fórmula llaminera i estadísticament interessant el fet de promoure l’emprenedoria. Mirat fredament, cada empresa suposa com a mínim un autònom, una baixa a la llista de l’atur (com a mínim durant uns mesos) i per tant transformem una despesa pública en un ingrés. Espero que es demostri una continuïtat en el suport a l’emprenedor per part de l’administració més enllà del Barça – Madrid d’enguany.

L’administració, actualment està fent una bona feina a través de la Xarxa INICIA i ACC1Ó, però es centra especialment en el Pla d’Empresa de l’emprenedor, i a una orientació en l’elaboració i un procés de validació que permet a l’emprenedor confiar en que allò que ha previst és materialitzable. No obstant, un cop acabada la fase del paper, el suport es dissol i l’emprenedor en el moment de la veritat es queda sol i no té suport. És discutible, però crec que no ha de ser el paper de l’administració el d’aquest acompanyament inicial. En aquest punt hi ha d’haver més solidaritat empresarial i més col·laboració entre administració i empresa. Els que fa uns anys que piquem pedra i ens enganxem els dits, hem de ser els primers a donar suport a aquestes noves iniciatives, i si es presenta la necessitat, oportunitat o conveniència, invertir-hi, en coneixement, financerament (els que encara s’ho poden permetre) o comercialment.

A l’emprenedor l’hem d’animar, però sobretot l’hem de criticar constructivament, qüestionar, fer reflexionar i portar a l’extrem el seu projecte. No per desanimar-lo, sinó per ajudar-lo a madurar la seva idea i no fer-lo saltar al buit. I si salta, l’hem de seguir animant, ajudant i donant suport ja que la seva iniciativa i capacitat de risc, ha d’esdevenir l’oportunitat per altra gent que, potser gràcies a ell, tindran una oportunitat o una alternativa.