L’èxit del fracàs
17 novembre 2010 per Àlex Barceló
N’hi ha que en diuen aprendre dels errors…
Errar és humà i forma part del procés d’aprenentatge. Aquesta simple afirmació que tots assumim en qualsevol procés de formació en tots els àmbits, sembla que es difumina, o no s’aplica amb el mateix sentit positiu, en el món de l’empresa i l’emprenedoria, on fins a dia d’avui es castiga severament a l’emprenedor o l’empresari per el seu “no èxit”.
Vivim en una societat, i en un model empresarial, que castiga amb duresa el fracàs. Sense contemplacions. Sense ser conscients de que aquest és el camí de l’èxit. No hi ha emprenedor o empresari d’èxit que pugui dir que no ha fracassat mai, ni que no ha errat. Si així ho afirma, una de dos, o ens amaga la veritat o no ha participat en el desenvolupament de la seva empresa. Fracassar forma part del procés de maduració i d’aprenentatge. Altra cosa és que aquests errors o fracassos tinguin major o menor repercussió sobre el projecte o empresa. “L’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se” (Winston Churchill).
En aquest sentit, hem de ser conscients de valorar els riscos de qualsevol empresa, projecte o iniciativa que es vulgui dur a terme i, ser molt conscients que el risc zero no existeix. Sempre he defensat que he après més dels meus fracassos que dels meus èxits, i reconec que m’ha anat molt bé sobretot aprendre dels fracassos que m’han explicat els altres emprenedors. Actualment el moviment emprenedor que estem vivint, s’ha dotat d’una eina estratègica fonamental en aquest aspecte i que està provocant un canvi de cultura respecte el fracàs. El Networking. Encara s’ha de madurar i evolucionar en aquest sentit. No espero un canvi tant profund, en el que un emprenedor o empresari es presenti com a fracassat i expliqui obertament el què i el perquè; però els que participem d’aquestes activitats hem fet el primer pas, explicar obertament què volem fer, o amb qui. Aquest fet és fonamental, perquè si bé el nostre interlocutor no ens hauria explicat per iniciativa pròpia un fracàs, si la nostra idea té algun punt amb comú amb la seva experiència, fàcilment li arrencarem un: “Ostres vigila amb això!!”. A partir d’aquí hem de positivar i posar tota la nostra atenció en el seu relat. Hem de preguntar per aprendre i si es possible aconseguir que ens identifiqui clarament aquell error o fracàs i extreure’n les respectives conseqüències. En aquest cas el valor és doble! Hem après, i podem no cometre l’error nosaltres.
Fer xarxa és això, compartir idees i experiències, fer una bossa de coneixement comú que ens permeti donar valor al les nostres experiències, als nostres fracassos per tenir un camí més planer cap a l’èxit.
Vull fer referència també a que aquesta necessitat no és exclusiva dels emprenedors, ni pot ser endogàmica i exclusiva. Hem d’aconseguir involucrar empreses, emprenedors i empresaris amb experiència, que segur oferiran punts de vista diferents sobre els mateixos problemes. En aquest punt organitzacions com la SECOT poden aportar i molt. És una molt bona senyal la seva representació en la recent creada Comissió d’Emprenedoria de la Cambra de Comerç de Girona.
El que realment fracassarà serà aquell que no reconegui i aprengui del seus errors.
Salut i empenta!