Parlem-ne!

N’hi ha que en diuen morir d’èxit…

L’Èxit és un concepte relatiu, fràgil i efímer. Què és l’èxit sinó un estat transitori d’un conjunt de fets circumstancials? I el més important, què passarà amb la inevitable evolució o modificació d’aquests fets i estats? Probablement que ja no percebrem l’èxit. I què haurà canviat realment respecte aquella dolça situació ja pretèrita? Efectivament molt poc, perceptivament tot. Si no ens autodefinim l’èxit abans, si no ens marquem el camí cap al nostre èxit, i si no tenim clar que farem després i com gestionarem el nostre èxit si l’assolim, si no sabem per endavant quin serà el nostre proper objectiu (o èxit), probablement fracassarem. Morirem d’èxit.

L’èxit, com us plantejava en l’article anterior, l’entenc com qui sap anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se i aprenent a cada entrebanc dels seus errors (o dels altres). No obstant l’èxit dependrà de les nostres fites i objectius. Per un emprenedor el seu primer èxit serà aconseguir un client, un contracte o una venta. Significarà que el seu producte realment té un mercat. S’ha de conformar o quedar-se assegut ebri per l’èxit obtingut? Tots entenem que no! Cal seguir treballant per assolir el següent objectiu, el següent èxit. Assolir una vegada l’èxit no és garantia de res, ans al contrari, implica un major compromís i necessitat de treballar i millorar. Perquè ja hem ensenyat al món un camí d’èxit i com s’aconsegueix. Altres ho observaran i voldran seguir el nostre camí. És feina nostra saber gestionar aquell èxit i aprofitar-ne l’experiència, perquè quan aquells que volen agafar el mateix camí que nosaltres comencin a caminar, estiguin prou enrere per atrapar-nos. Però com diu un bon amic, el camí el farem nosaltres… com? Caminant! I en aquest camí assaborirem el fracàs, amb major o menor magnitud, que ens conduirà al nostre proper èxit. Però de nou, si assolit l’èxit no tenim enfocat el nostre proper objectiu, quedem exposats a mirar-nos el melic, a quedar adormits en un núvol sense rumb que s’acabarà desfent.

És molt fàcil, però molt poc realista, parlar d’èxit en el context actual. Quan parles amb emprenedors i amics i els planteges què és l’èxit o els demanes un exemple, les respostes són de manual: Bill Gates, Apple – Steve Jobs, Facebook, Google… Però és realista per un emprenedor, o saludable pels qui l’observen, adoptar aquests models d’èxit? Aquells son casos superlatius i excepcionals d’èxit, però si els assumim com a definició, tenim el fracàs assegurat.

L’èxit és una moda, és passatger i no pot ser un objectiu finalista. L’èxit real es probablement saber sortir d’un fracàs amb forces suficients i amb un objectiu clar, no assolir l’objectiu per si mateix. Per aquells que l’èxit suposa arribar a un punt, si s’hi paren, encara que sigui poca estona, se’ls fa tard i serà un fracàs.

Salut i empenta!