Parlem-ne!

Es pot apostar pel creixement en temps de crisi? Algú té la fórmula de finançament per aquestes situacions?

Malgrat els temps que corren hi ha empreses que aconsegueixen tirar endavant amb el seu negoci. És més, aconsegueixen fer créixer el seu volum de negoci i conseqüentment es veuen obligats a incorporar nous actius, treballadors, a la seva empresa. No obstant, arribats a aquest punt, es presenten diversos punts de discussió:

• Es compatible el finançament del creixement amb la situació de crisi econòmica actual?
• La reducció de marges de beneficis i l’increment dels costos financers de les empreses son compatibles amb un creixement viable?

Vull puntualitzar que parlo per l’experiència i converses del sector de serveis especialitzats, que malgrat la crisi han estat capaços d’oferir serveis adequats, molts basats en l’outsourcing, que afegeixen valor als seus clients.

No obstant, i pel fet de tractar-se de serveis especialitzats, aquest creixement suposa una inversió a l’empresa en personal i formació, els resultats dels quals no es reflecteix en els actius de l’empresa fins passats uns mesos. Suposa per tant una inversió, realitzada a través de l’assumpció d’uns costos d’estructura majors, amb el risc de consolidació i per tant d’incrementar el passiu de l’empresa.

Una resposta ràpida pot ser externalitzar aquest creixement, però com ja vaig apuntar en articles anteriors, és molt complicat externalitzar el cor del negoci, aquelles accions en les quals et jugues la fidelització del client.

Descartada aquesta opció, hem d’assumir que poques empreses han fet caixa suficient per suportar aquests costos de creixement. No per falta de recursos propis per cobrir aquest creixement, sinó perquè desgraciadament els han hagut de destinar a cobrir pòlisses que les estimades entitats bancàries no renoven quan més les necessites, a cobrir morositats, o els han de destinar al finançament a clients que, malgrat divertides lleis contra la morositat, estiren els terminis de pagament a límits que superen l’ètica.

Per tant ens trobem davant d’una equació de difícil i cara resolució. Per un costat de la mateixa tenim la reducció del finançament extern envers l’empresa, i per l’altra l’increment del finançament a clients i l’increment dels costos d’estructura per assumir un creixement. Una opció poc recomanable passa per buscar finançament en proveïdors, però en empreses de serveis, això pot reduir-se a un miserable 5-7% dels costos generals que no ens solucionaran la desigualtat plantejada i només aconseguirem tensar una mica més la corda de l’economia. Recórrer al banc o caixa és una arma de doble fil ja que podem sortir amb pitjors condicions de les que entrem, o amb uns interessos que superin el nostre marge real sobre el nostre servei.

Caldrà buscar noves fórmules de finançament del creixement fora dels circuits tradicionals? Existeixen per empreses d’aquestes característiques? Caldrà captar inversors privats externs, que a canvi de participacions de l’empresa vulguin i puguin sanejar-les i injectin la liquiditat suficient per assumir-ne el creixement?

En qualsevol cas, i havent investigat aquesta opció, molts d’aquests inversos s’estan dirigint a sectors amb més risc, però major potencial de creixement (major rendiment a la inversió), dins dels sectors de les noves tecnologies.

Quines opcions queden per les PIMES, especialment dins del sector serveis, que tot i millorar els seus resultats un any rere l’altre no troben la fórmula de finançament adequada per encarar un creixement necessari?

No tinc la resposta desgraciadament, però una possible solució pot ser buscar una fórmula de facturació periòdica dels serveis prestats, que avanci els sistemes de facturació al final de servei. Amb aquesta fórmula, si bé potser haurem de negociar a la baixa el preu del servei, si aconseguim un gruix suficient de clients que s’hi interessin, aconseguirem crear una base de facturació mensual/periòdica que ens permeti recuperar lentament la castigada tresoreria de les PIMES. Només és una idea, però per algun punt s’ha de començar.

M’agradaria que si qualsevol de vosaltres ha explorat o trobat alguna fórmula la posem en comú i fem un fons de recursos provats, tant bons com dolents per, entre tots, anar remant a contracorrent en els temps actuals. Gràcies per la vostra col·laboració, entre tots ens en sortirem!

Salut i empenta!