Parlem-ne!

Reflexió sobre el poder del 2.0 per als moviments socials

Les últimes setmanes hem viscut, des de la distància i des del mòbil, la caiguda de dos règims i el sacseig irreversible d’un tercer. Hem vist com des de la societat civil s’ha aconseguit un moviment social sense precedents, tant pel poder de convocatòria i capacitat de difusió, com per la tradició cultural i religiosa dels països en qüestió. Estic convençut de la transcendència de xarxes socials com Twitter i Facebook, entre d’altres, per entendre la capacitat de convocatòria i velocitat de difusió dels missatges, fets i consignes. La resta del món ha viscut aquests esdeveniments en temps real, sense restriccions i explicat directament per els seus protagonistes principals.

Estic més convençut encara d’aquesta premissa quan l’estratègia governamental per contrarestar les accions i concentracions ciutadanes i la difusió mundial a El Caire, fou tallar l’accés a internet a tot el país. També puc estar equivocat, no seria la primera vegada.

En qualsevol cas, crec que hem presenciat un doble moment històric. Hem vist com règims dictatorials, o falses democràcies, còmodament instal·lades al poder des de temps immemorials han caigut; i han caigut un cop superats els seus canals de difusió dels missatges atordidors i pacificadors cap a la població (monopolitzant i manipulant la informació a televisió, ràdios, etc.), quan la capacitat de comunicació entre la població, i entre la població i la resta del món, ha superat amb escreix la capacitat de comunicació i organització del règim. El menyspreu o inconsciència d’aquests governs envers el poder del poble vehiculat a través de les xarxes socials, ha suposat finalment per aquells, la transformació de les xarxes socials en  armes socials.

La capacitat i velocitat de difusió de missatges, convocatòries i consignes populars a través d’aquestes xarxes, s’ha convertit amb l’arma del poble. Una arma inofensiva per si mateixa, però evidentment poderosa per capacitat de comunicació, penetració i convocatòria, en resum, de llibertat. Letal per aquells qui durant anys i dècades han ignorat les peticions o ànsies de llibertat d’un poble i que amb l’estratègia de controlar i manipular la informació i els mitjans han mantingut a la població en una letargia intencionada, amenaçats per repressions militars, socials o teològiques.

En el nostre petit país hem viscut durant dècades entre reunions clandestines i correus ocults, imprimint octavilles i circulars per difondre i realitzar convocatòries contràries al règim. L’organització i difusió de qualsevol moviment social o polític suposava tota una odissea personal i temps, molt de temps amb l’elevat risc de ser descoberts. Imaginem aquelles èpoques fosques del nostre passat amb xarxes socials, amb armes socials?

Traslladant-nos al present, vivim (finalment) un auge independentista sense precedents i creixent. Probablement multifactorial, hi identifico a primer cop d’ull factors socials i econòmics provocats per la crisis, factors d’estrès i esgotament provocats per un inoperant i saquejador model autonòmic avalat per un tribunal constitucional, però també crec veure-hi una gran capacitat de difusió del concepte i del missatge, que troba les complicitats més enllà del color polític, és transversal. Quin és el paper de les xarxes socials en aquest últim punt?

Potser d’aquí a uns anys, i vist en perspectiva, podrem afirmar que nosaltres també vam fer servir les armes socials per agrupar el nostre poble i alliberar-nos. El temps dirà…

Salut i empenta!