Resistir o reinventar-se
22 juny 2011 per Àlex Barceló
Aquesta dura i crua crisi no la superarem resistint sinó reinventant-nos, millorant i obrint horitzons.
Tot i que la situació econòmica que vivim està fent estralls a tots nivells, em nego a pensar en negatiu. És més sóc optimista. No vull ometre la realitat, simplement vull posar més enfasi a una de les conseqüències d’aquest extrem, que és l’important canvi en l’actitud, aptitud i/o necessitat emprenedora i de col.laboració que apareix com a contrapunt a aquesta situació. Tenim exemples propers d’empreses que es mantenen i creixen malgrat les circumstà ncies, de gent que comença i que explora i en ocasions troba el camà de l’èxit. Son inconformistes.
Mentre alguns es lamenten els altres emprenen i es reinventen. D’aquests últims i de la seva capacitat de treball i qualitat dels seus projectes i empreses en dependrà en gran part el futur de la nostra tant lloada PIME els propers anys, de la tant esperada creació de llocs de treball que permetin començar a remuntar el context actual. A aquests son als qui hem de donar suport.
Últimament estan florint gran quantitat d’iniciatives, especialment públiques i locals, associacions i federacions s’apunten al carro buscant omplir un buit dins la seva organització per cobrir algunes necessitats dels emprenedors, cadascú amb els seus recursos i amb tota la seva il·lusió. En qualsevol cas, tinc una profunda sensació de desordre, protagonisme i descoordinació, que debilita l’èxit del conjunt.
Soc partidari de totes les iniciatives, i veig amb esperança i optimisme l’empenta de tots aquests actors, però ens cal també un millor coneixement del conjunt, una coordinació i comunicació entre actors que permeti sumar esforços, no duplicar-los, trobar l’espai públic i l’espai privat, i sobretot identificar les necessitats reals d’aquells a qui ens dirigim. I crec que en aquest cas el lideratge ha de sortir del sector privat amb un ampli suport, col·laboració i confiança del sector públic.
En qualsevol cas, es percep un canvi de cultura per aquells qui comencen, s’identifiquen noves oportunitats de negoci, nous models de negoci, una nova cultura del risc i del fracà s, una nova cultura emprenedora. Ara només cal que aquells qui hi volem aportar el nostre gra de sorra ho fem de forma coordinada i en la direcció favorable.
En qualsevol cas, persones com en David, en Jaume, l’Albert, en Jordi, en Toni i en Sergi, la Pilar, en LluÃs, en Pere i en Marc entre molts i molts altres no conviden a res més que a l’optimisme.
Salut i Empenta!
Alex Barceló