L’etiqueta de “teatre amateur” és molt lletja. Carles Canut fins i tot en unes declaracions va dir que detestava el teatre amateur. M’agradaria saber si la primera vegada que va pujar Carles Canut a un escenari ho va fer amb cotitzant a la seguretat social. Curiosament només s’empra el terme “amateur” al teatre, ningú no qualificaria a Van Gogh d’amateur tot i que dedicant-se a l’art es va morir de gana. Ningú ni titlla d’amateurs a la gran majoria d’escriptors que han de buscar de què viure als marges de la literatura. Ja posats, ningú no menysprea al futbol base del Barça perquè són amateurs. El que sí que hi ha és una diferència entre bon teatre, teatre mediocre i el mal teatre. I, atenció! el mal teatre no és una exclusiva del teatre amateur: hi ha muntatges professionals absolutament execrables, no cal dir noms ara. Per altra banda hi ha companyies “amateurs” que tenen un nivell d’exigència parell als professionals, no totes, ben cert que n’hi ha que tenen una barra que se la trepitgen de pujar a un escenari a mostrar els despropòsits que fan. La diferència en alguns casos entre teatre amateur i teatre professional és financera i no artística. Si per exemple aquest cap de setmana voleu veure bon teatre (amateur) teniu una cita al FITAG de Girona, i escombrant cap a casa, particulament us aconsello l’estrena de la Gata Borda, M’agraden les fruites tropicals (o l’estrany cas de Maria de Trastàmara), al Pati de les Magnòlies.
