Havent mort Heribert Barrera hem perdut un gran patriota català. Barrera era químic de formació, i si hagués viscut en un altre país del món possiblement només hauria destacat en aquesta ciència. Tanmateix des dels laboratoris potser també hauria fet créixer el país pels vessants científic i econòmic. Però Barrera es va veure decantat a agafar la feina de patriota català, un ofici que acostuma a ser ingrat, frustrant i sense horaris. De fa tres-cents anys que en aquest país gastem part d’esforços, energies i neurones empaitant una fita que és com un llagost: quan sembla que l’atenys fa un salt i torna a estar tan lluny com al començament. Però n’hi ha que tornen a començar l’encalç perquè, encara que hi hagin de dedicar la vida sencera com Barrera, no accepten una injustícia com és que la majoria de decisions importants que afecten els catalans es decideixin en un parlament, el Congrés dels Diputats, on la majoria de representants no els escullen els catalans. Històricament molts catalans han optat per desentendre’s del problema, però sempre s’acaba al cap del carrer: un país que no es governa, com un negoci que no es vigila, té la ruïna com a darrera estació. Per aquest motiu bona part dels processos mentals d’aquesta part de món van destinats a aquest trencaclosques, i com que encara no està solucionat, molts no han pogut deixar l’ofici de patriota.