Moltes sales de cinema es prenen avui el dia lliure però el Casal de Verdú (Urgell) treballa a ple de rendiment i aquest cap de setmana va oferir una fantàstica sessió de cinema amb L’home mosca, de Harold Lloyd. Dubto que de totes les pel·lícules de la cartellera d’aquesta setmana, amb tant de pressupost, tants efectes especials i tanta inversió en doblatges monolingües n’hi hagi alguna de tan divertida i de tan ben feta com aquesta joia del cinema mut. Amb subítols en català, per cert. Que les majors ens ho perdonin.
Hi vam anar convidats per la Núria, una gran amiga que toca a l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. L’orquestra s’ha passat setmanes viatjant per auditoris i cinemes del país tot posant música en directe a la projecció, tal i com es feia a les sales de cinema mut originals. A Verdú ho van fer tan bé, tan sincronitzats a les imatges, que a mitja pel·lícula ja no eres conscient de la presència dels músics. Fins i tot els efectes especials (el soroll d’un ratolí que s’introdueix per sota dels pantalons del pobre protagonista, el xiulet d’un tren que marxa) semblaven venir directament de les imatges. Riu-te’n del cinema en 3D.
A L’home mosca, Harold Lloyd s’ofereix als seus caps per aconseguir que els grans magatzems on treballa s’omplin de clients. La seva pensada és que un escalador amic seu pugi l’edifici i la premsa en parli. Però finalment, per aquelles coses que només passen al cinema còmic dels anys vint, l’ha d’escalar ell mateix tot i no saber-ne. En el moment culminant de la pel·lícula, Harold Lloyd queda penjant de les agulles d’un rellotge.
Avui, una majoria de sales de cinema defensen el monolingüisme tancant la paradeta i fent fora els clients que volen veure pel·lícules, amb l’argument que el català no ven. Per aquelles coses que només passen a la Catalunya de principis del XXI, els catalans encara hem d’escalar amb esforç i superar moltes resistències per fer el que altres països fan amb normalitat. Ara bé: la societat ja no és la de fa trenta anys, ha canviat molt, les busques del rellotge giren a favor nostre i els que tenen el risc de quedar-se penjats són els que s’obstinen a agafar-se a prejudicis obsolets.