Quan passa una desgràcia tan monumental i alhora tan propera com l’accident de l’avio de Germanwings ho volem saber tot: el qui, el quan, el com, el per què, i sentim una gran empatia amb les víctimes i amb les seves famílies. Aquesta empatia humiteja els ulls i ens fa créixer un nus a la gola cada cop que en coneixem més detalls. I tot i així ens empeny a voler-los conèixer a fons. Els mitjans de comunicació són conscients d’aquesta empatia i d’aquesta necessitat de saber del lector, però a vegades es confon el desig de satisfer-la amb l’ànsia d’aprofitar-la. Un corresponsal alemany es feia creus de les curses que va veure a l’aeroport del Prat el dia de l’accident, amb càmeres i reporters perseguint familiars de les víctimes per intentar treure’ls alguna declaració. L’endemà, alguns diaris espanyols posaven els plors d’aquests familiars a la portada. A l’aeroport de Düsseldorf, explicava Deustche Welle en el mateix article, els familiars no eren molestats pels periodistes, que feien les cròniques des de les terminals sense necessitat de buscar l’accent emocional d’una notícia que, per si sola, ja posa la pell de gallina a l’espectador. Cap diari alemany (tampoc a Catalunya) va posar imatges dels familiars o amics de les víctimes a les portades.
Els alemanys tenen fama de ser gent freda i circumspecta, però en aquest cas el comportament dels seus mitjans ha estat més empàtic que no pas el dels diaris que han apostat per l’exposició de la desesperació dels familiars a les portades. I no es tracta tan sols de sensibilitat, sinó d’eficiència periodística. El primer que diuen en qualsevol taller d’escriptura és que la subtilesa té molta més força narrativa que l’exhibició descarnada dels sentiments. I el periodisme és explicar històries. Però les històries es poden explicar amb la intel·ligència, la subtilesa i la potència d’una novel·la de Virginia Woolf o amb l’exhibició mecànica i sense ànima de sentiments d’un guionista de serials mexicans a tant la pàgina. Ho volem saber tot, però ho volem saber sense curses d’aeroport ni xantatges emocionals.
(Publicat a El Punt Avui el 27 de març del 2015)