Mes: agost de 2015

Una companyia farmacèutica nord-americana ha aconseguit llum verd del govern del seu país per posar al mercat l’Addyi, una píndola que tindria com a propietat principal activar el desig sexual de les dones amb la libido baixa. El seu actiu és la flibanserina, que actua al cervell augmentant la secreció de dopamines i noradrenalines i disminuint la de serotonines, creant d’aquesta manera un còctel de reaccions químiques que predisposa la usuària a buscar i rebre plaer sexual. La idea inicial de l’investigador que la sintetitzava era trobar un antidepressiu eficaç. Els resultats van ser pobres, però l’investigador va observar un interessant efecte secundari en les voluntàries que el van provar.
Està pensat per a casos mèdics de disfunció sexual, però és inevitable pensar en el seu ús com a substitut d’altres mètodes més artesanals d’activació del desig. Podrà la píndola estalviar-nos les escapades d’hotel de muntanya, restaurant amb espelmes i llenceria evocadora per renovar la passió amb la parella oficial? Podrà substituir el flirteig imprevist amb aquella persona divertida i atractiva que en una convenció d’empresa ens fa retrobar amb l’excitació del desconegut i el desig del prohibit? Si és així, per què quedar-nos a mig servir i no completar-ho amb una altra píndola que ens proporcioni, ja que hi som, l’orgasme de la nostra vida? Activant i desactivant els neurotransmissors adequats, com qui toca una simfonia de sensacions al teclat del cervell, les farmacèutiques podran enamorar-nos amb una píndola, desenamorar-nos sense dolor amb una altra, fer-nos sentir pena o alegria, reproduir sensacions com el pes del fill a collibè tornant de les firetes, recrear-nos el plaer d’aquell llibre que ens va canviar la vida, fer-nos recórrer el viatge que ens va transformar. Amb una píndola negra passarem aquell dol que ens va marcar i encara ens marca, amb una de blava sentirem la culpa pel que vam fer i amb la vermella la culpa pel que no vam fer. La groga, la nostàlgia dels somnis incomplerts, i la verda, la dels que mai no abandonarem.
La síntesi de totes elles serà una píndola fantàstica, definitiva. Una píndola per viure-ho tot, sense deixar-se’n res. Si vol, vostè podrà gaudir totes les emocions d’una vida sencera còmodament des del sofà de casa. Perquè, al final, l’objectiu és aquest: ja sigui amb una ingesta per via oral, o ja sigui a base d’anys i desenganys, del que es tracta és de viure la vida d’un sol glop, sigui dolç o amarg. Abans, però, llegeixi el prospecte, i consulti el farmacèutic.

(Publicat a El Punt Avui el 20 d’agost de 2015)

El cometa Swift-Tuttle fa milers d’anys que fa el mateix recorregut, en òrbita al voltant del Sol. Està fet de gel i diòxid de carboni, com molts humans, i en el seu passeig per la solitud i el silenci de l’espai ha topat amb tota mena de residus sòlids que s’acumulen en la seva massa gèlida, de la mateixa manera que els errors, les decepcions i la vida omplen d’arrugues un rostre humà que, amb un somriure, es transforma en un dels espectacles més bells i fascinants del cosmos. Cada cop que s’aproxima al sol, Swift-Tuttle també somriu com saben fer-ho els cometes de gel i diòxid de carboni: transformant part del seu gel en partícules de gas que es desprenen del cos i escampen partícules sòlides que resten a la intempèrie enmig de l’espai.
Aquests dies la Terra creua l’òrbita de Swift-Tuttle i topa amb les restes que el cometa ha deixat en el camí. El contacte amb l’escalfor de l’atmosfera, com un petó enmig de l’espai, desfà les restes de Swift-Tuttle abans que arribin a la superfície, i ofereixen l’espectacle d’una pluja de llums que amb encert aquí anomenem llàgrimes de Sant Llorenç i que aquesta nit es poden observar en la seva màxima plenitud.
Els darrers anys l’òrbita del boom econòmic dels anys dos mil ha deixat en aquest racó de planeta un munt de residus que ara es precipiten en la política europea en la forma de noves plataformes i processos polítics que potser s’esvaeixen a l’atmosfera però que en alguns casos arriben a ocupar alcaldies i governs. En el cas català, a més, s’uneix a un llarg desig d’emancipació i sobirania que ara està a punt d’arribar a la seva plenitud. Els errors i decepcions de l’autonomisme s’han transformat en molts catalans en un somriure d’il·lusió còsmica que segurament costa de veure en altres quadrants de la galàxia política europea. L’astronomia a vegades ofereix espectacles dignes de contemplar.
Passi el que passi, la Terra continuarà travessant cada any l’òrbita de Swift-Tuttle. Els astrònoms diuen que l’any 4479 el planeta podria topar amb el cometa, si Swift-Tuttle encara no s’ha desfet. Crec que no cal patir: els humans sabrem gestionar-ho: haurem acumulat més errors i decepcions, i això ens haurà fet més savis i més bells.

(Publicat a El Punt Avui el 13 d’agost de 2015)