Enllestida una lectura nadalenca: A la carretera, de Jack Kerouac, un dels fundadors de la generació Beat. L’he llegit en la seva versió inicial, la que Kerouac va mecanografiar sense punts i aparts en una llarg rotlle de paper que, segons diu la contracoberta del llibre editat pel Grup 62, quan s’estirava a terra sembava una carretera. El llibre sembla que no parli de Lleida però en realitat no parla d’una altra cosa. A la carretera arrenca amb un jove novaiorquès, el mateix Kerrouac, a qui se li acaba de morir el pare i marxa fent auto-stop cap a l’Oest buscant alguna cosa tot i que encara no sap ben bé quina. Fent camí pels Estats Units de punta a punta, retroba un vell amic, en Neal Cassady, un jove marginal dels barris baixos de Denver, lladre de cotxes amb aspiracions de poeta, amic de Kerouac en la vida real i que la generació d’escriptors i poetes de Keoruac, Allen Ginsberg i companyia van convertir en icona de la rebel·lia, l’esperit lliure i la vida esbojarrada de la Generació Beat. Mentre als anys cinquanta la política ianqui vivia una de les etapes més repressives i ultradretanes de la seva història, tota una generació de joves sense rumb feien auto-stop cap un Oest mitificat i es veien representats en una novel·la plena de paios que ballen jazz amb el cervell ple de bencedrina, putes, lladres de cotxes, ionquis que es punxen morfina i un anti-heroi canalla i promiscu que tot ho admirava i al mateix temps tot tant se li enfotia. Continua llegint «A la carretera, la Generació Beat i Lleida»