Això de la independència es va convertir en una cosa seriosa quan va començar a vessar humor per totes bandes. A Madrid van saltar les veus d’alarma en el moment que la independència va deixar de ser un assumpte d’assemblees malhumorades i declaracions d’èpica voluntariosa, per donar pas a les conyes i gracietes, als acudits cruels i als comentaris enginyosos, a les ironies i als esquetxos de televisió farcits d’una encantadora mala llet. No sé com acabarà això del procés, però el que queda clar és que, fins i tot en el pitjor dels casos, haurà estat una revolta de riures i somriures amb què haurem demostrat com de civilitzat pot ser el desig, tan humà i universal, de canviar la pròpia història. Qui no es consola és perquè no vol.
A les Borges Blanques hi viu un dels grans activistes del bon humor del procés, Jordi Calvís, dissenyador gràfic, il·lustrador, membre de la cooperativa Antaviana i autor de moltes de les icones gràfiques que l’ANC ha fet seves. L’humor de Calvís és fresc, intel·ligent i descarat, i tant servei fa per promocionar les popes de les dones lleidatanes o per rendir honors sarcàstics als herois indepes com Jiménez Losantos i Rodríguez Ibarra que des de l’espanyolisme ajuden la causa independentista amb la seva agressivitat i nul·la empatia. Calvís tant és capaç d’inventar-se en quinze minuts en una conversa de Twitter el disseny d’un grafit que ara es pot veure a les parets de tot Catalunya (el del jove amb un sobre que avisa que té un vot i no dubtarà a fer-lo servir), com de muntar per sorpresa una urna gegantina i portar-la a la V de la Diada. Ara va una mica aclaparat amb la idea de muntar l’enciclopèdia il·lustrada del procés. Ja té un centenar de periodistes i il·lustradors voluntaris disposats a col·laborar, assenyalant els 99 moments clau del procés fins ara, i en Calvís busca aquests dies quina és la millor manera de finançar i executar el projecte.
Ahir Europa intentava pair el brutal assassinat dels humoristes i vigilants de la revista satírica Charlie Hebdo. L’humor i la creativitat són enemics del fanàtic perquè fan humà, relatiu i familiar allò que alguns voldrien intocable i fonamental. Si Europa ha sobreviscut fins ara a la seva història tèrbola i fatal ha estat perquè hi ha posat de tant en tant una mica d’humor i intel·ligència. Ja sigui en una enciclopèdia sobre elprocés català o sobre el progrés de la humanitat sencera, l’humor hi hauria de tenir reservada una entrada pròpia i fonamental.
Foto: El grafit del 9N en una paret, ideat per Josep M. Ganyet i Jordi Calvís
(Publicat a El Punt Avui el 9 de gener de 2015)