Arcadi Calzada ha dimitit de la seva fundació. La Fundació Príncep de Girona era una institució a la seva mida perquè continués sentint-se com peix a l’aigua després de la seva faraònica presidència a Caixa Girona, tot i que va marxar per qüestions polítiques i deixant una porta del darrera massa oberta. Ell, lògicament, s’hagués quedat. I just tira la tovallola d’aquesta entitat el polític, galerista i consultor, que coincideix en el moment delicat en què es troba la seu gironina pel procés laboral intern de recol·locar els treballadors a “la Caixa”, amb les oficines que té arreu de la demarcació Barcelona (amb la predilecció dels treballadors per la capital i no Granollers, Manresa o Arenys). I a més, amb molts números importants que no quadren i que s’investiguen. Per això, hi ha veus que proclamen que s’arribi fins el final, ja que saben que hi ha informes a destapar que preveuen que no s’adapten al model de gestió del que hauria de ser una entitat d’estalvis.

Per tant, no és cap sorpresa la renúncia del fins ara director de la Fundació, com tampoc va ser estrany que dilluns passat ja no assistís a una reunió, a Barcelona, per planificar la segona edició del Fòrum Impulsa. En el seu lloc, va liderar la trobada Josep Lagares, director de Metalquimia. Després de les converses dels últims mesos en les trobades puntuals, no crec que amb la il·lusió que posava en la nova entitat i les ganes de tenir la seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG a partir d’aquesta tardor (quina casualitat que la joguina dels prínceps just seria l’empresa més notòria), ara vulgués anunciar la seva renúncia. Però hi ha més coses: massa rumors que circulen que fa temps i, amb tot el que pugui passar, en el fons, gairebé ningú s’estranyaria.

Música / Pájaros de barro # Manolo García