[Youtube]gJ5DmMUAO_M[/Youtube]

El president català, Artur Mas, va entregar ahir les Creus de Sant Jordi de 2011 a personalitats tan distingides com Eduard Punset. En total, 29. Ha de ser un honor rebre la Creu per la distinció i reconeixement que et fa el teu país. I coincidint que ahir es jugava l’anada del Madrid-Barça a la Lliga de Campions, qui fa temps que mereix una Creu de Sant Jordi és Pep Guardiola. Per trajectòria, èxits i lideratge. Just el mateix dia d’aquests guardons, el tècnic de Santpedor era lloat per barcelonistes i catalans per com va actuar el dia abans a la roda de premsa per analitzar el partit. No era el Guardiola habitual, la cara B que se’l va anomenar, però va ser la seva resposta als atacs habituals de Mourinho i la pressió tendenciosa de la “Brunete mediática”. Tenia raó. Lluny del seny i el respecte tradicional, l’entrenedor del Barça va decidir passar a l’atac i defensar els seus ideals amb convicció.

I poc més de 24 hores després, el repte de Guardiola envers Mourinho, apel·lant al partit i l’essència del futbol, va tenir resposta. I el tècnic va guanyar la partida clarament, gràcies a un geni com Messi, i fins i tot en el fons i les formes va voler ser elegant i victoriós. Anit, en la roda de premsa, fins a vuit ocasions va voler rebutjar la polèmica amb aquestes contestes respecte l’entrenedor portuguès i l’àrbitre: “Nada, ni idea, no comment, nothing, no tinc opinió, no respodré, no lo sé, no lo sé.” I a més, prudent i caut respecte el partit de tornada de dimarts que ve. Amb elegància. El Barça va guanyar i confirma el seu gran domini actual, però el més important és que la dignitat de Catalunya també va sortir enfortida, quan estava en joc després de la tàctica periodística de Mourinho. I té mèrit perquè, des del club, Guardiola es va quedar sol defensant-la.

Octavio Paz : “Més que la lluantor de la victòria, ens commou l’enteresa davant l’adversitat.”