[youtube]p7bHkH779qg&feature[/youtube]

Ho va admetre Obama amb modèstia en l’inici del seu discurs: “No penso que sigui mereixedor d’estar entre el grup de guanyadors del Premi Nobel“. Ha estat una gran sorpresa que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquesta distinció, un guardó que convida a les bones intencions de futur, tot i que els crítics amb aquesta designació es pregunten on està la pau assolida per Obama.  Amb el reconeixement al recordem primer president de color de la història dels Estats Units, hi ha més esperances i estratègies que realitats, ja que Obama fa només nou mesos que és a la Casa Blanca. Però encarna les ganes de canvi, sobretot després de l’era Bush.

Aquest premi de la pau de la fundació sueca és una crida a l’acció mundial davant dels reptes de futur i en ressalta el líder de la gran potència. Perquè de reptes en sobren: la fi de les guerres, el desarmament nuclear, la igualtat, la pobresa, l’explotació infantil… Davant la frustració dels crítics amb aquest Nobel, hi ha l’esperança d’un impuls a les idees, un suport moral a una ideologia i uns models que rebutgen el presidencialsime dictatorial i estils primitius com els de Berlusconi. El món necessita continuar canviant i transformar-se amb les idees que volen compartir els reptes del segle XXI. Ara, cal tenir la convicció per transformar les idees: aquest és el gran repte d’Obama.

Música / American Land # Bruce Springsteen