El conseller Saura no estava preparat per incidents com els dels antiBolonya al centre de Barcelona: 81 ferits entre els agents policials, estudiants i periodistes. Saura no volia haver d’assumir aquest rol mediàtic però va amb el càrrec i fins ara es pot dir que ha tingut una època tranquil·la. I l’escenari social s’ha transformat en molt poc temps i era d’esperar que la tensió per la crisi comencés a tenir repercussió. Ara li toca assumir un paper que no vol i li costarà més afrontar-lo i donar sentit alhora al seu partit. Perquè d’això es tracta: governar i representar ICV. Però també se’l deixarà sol. I els errors en la gestió i en la política es paguen, encara que, fins i tot, sigui necessari prendre decissions que van més enllà de la calma, l’ordre policial i la defensa d’unes idees.

És l’inici del que s’està començant a moure –dijous que ve una altra gran manifestació– i no interessa dir i ja només faltaria culpar els joves universitaris -encara que a les manifestacions caldria extreure els radicals- que a través de les protestes amb pancartes i crits volen dir prou a una situació educativa de canvi. Però és com la causa afegida a un mal temps general basat en l’economia que els adults hem gestionat molt malament. I el tòpic de peluts, antisistema i radicals ja ha passat a la història. Hauríem de començar a entendre que per algun lloc la tensió ha de començar a sortir, així com evidenciar el càstig i divisar els primers moviments a favor del canvi de paradigma econòmic.

Música / Falling Down # Oasis