Que la novel·la negra nòrdica està de moda ningú ho pot dubtar. Des de l’aparició de la trilogia Millenium, d’Stieg Larsson, que els escriptors d’aquestes regions fredes no fan més que publicar i nosaltres no fem més que comprar. Åsa Larsson, Jo Nesbø, Arnaldur Indridasson i molts més escriptors que el nostre col·laborador Carles Ribera, al seu bloc Escrits amb els dits, ens pot donar a conèixer, són exemples d’escriptors nòrdics que omplen les llibreries i biblioteques.
Era d’esperar que la indústria cinematogràfica es fixés en aquest sector i comprés els drets de moltes novel·les per tal de poder fer la versió pertinent per a la gran i petita pantalla. La BBC va adaptar alguns dels llibres de Henning Mankell amb la sèrie Wallander, en què Kenneth Branagh dóna vida al detectiu Kurt Wallander. David Fincher va dirigir la versió americana d’Els homes que no estimaven les dones, el primer volum de la famosa trilogia d’Stieg Larsson que, amb els recursos de la totpoderosa indústria de Hollywood, no li va costar gaire superar la versió sueca. Actualment, en algunes sales de cinema, encara podeu anar a veure Headhunters, pel·lícula basada en el llibre homònim de Jo Nesbø i que Carles Ribera en va fer una galerada al nostre bloc.
El 2011, el canal AMC ens va portar The killing, tot un èxit de crítica i públic i una còpia calcada a la danesa Forbrydelsen. Si bé en aquesta última a la primera temporada ja se sabia qui va matar Nanna Larssen i ja han començat el rodatge de la tercera, al seu remake americà vàrem haver d’esperar dues temporades per saber-ho i sense possibilitats d’una tercera.
Els suecs no han volgut ser menys i l’any passat van produir Bron/Broen i, gràcies a la BBC (un altre cop), es va emetre en anglès amb el títol de The bridge. La història comença quan en el pont que passa de Suècia a Dinamarca, el pont d’Oresund, després d’un tall de llum, s’hi troben les meitats de dues dones, l’una al costat suec i l’altra al costat danès. Això farà que la policia dels dos països hagi de treballar plegada i per això hi envien, cadascú, els seus millors detectius: Saga Norén, de la policia sueca, i Martin Rohde, per part de la danesa. No trigaran gaire a descobrir que aquest assassinat és el primer d’una sèrie de crims amb reivindicacions socials: la indefensió dels pobres, la supèrbia dels rics, l’atenció psiquiàtrica, la corrupció policial.
Una de les coses que més atreu d’aquesta excel·lent sèrie és la contraposició dels dos detectius. Ella, una detectiva que només viu per la feina, estricta amb les normes, totalment falta d’empatia amb la gent que ho està passant més malament, independent, sense sentit de l’humor i solitària, és el contrapunt al detectiu danès, home familiar, temperamental, a que no importa saltar-se el reglament per aconseguir el que vol, amant de la seva dona i els seus fills, involucrat amb la seva feina però sense fer-ne una obsessió, divertit i amb bones relacions amb els seus companys.
Una altra cosa que cal destacar d’aquesta producció sueca-danesa és la manera que tenen de mostrar-nos la seva societat. Parelles amb poca o nul·la comunicació, freds, distants amb la gent que els rodeja… Aquesta és una constant que es dóna en moltes d’aquestes produccions. Jo no he pogut viatjar a aquests països, però si realment són tal com els pinten, no em vénen gaires ganes d’anar-hi.
Recentment la cadena americana FX ha comprat els drets de la sèrie danesa, per tant no trigarem gaire a veure un remake (o si és com The killing, una còpia), d’aquesta gran sèrie. Això sí, amb un títol més pronunciable, segurament.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats