Si us demanés que em diguéssiu el nom d’un mag cinèfil famós segurament hi hauria diverses respostes. Els més joves em diríeu Harry Potter, els de la meva quinta potser em diríeu Merlí, i els més vells potser m’anomenaríeu el mag d’Oz. Però tots aquests mags —almenys els dos primers, el tercer hi ha una debat obert entre Els Bastards— tenen una cosa en comú: són anglesos.
I és que Anglaterra té una gran tradició de mags i tant la seva història com les seves faules estan plenes d’aquests personatges fantàstics. No és d’estranyar, doncs, que la cadena BBC s’hagi decidit a adaptar, per fi, la novel·la de Susanna Clarke Jonathan Strange & Mr. Norrell. I dic per fi perquè des del 2012 que es va sentir a parlar per primer cop de l’intent d’adaptació d’aquesta novel·la premiada amb un Hugo (que vindrien a ser els premis Nobel de la literatura fantàstica).
Jonathan Strange & Mr. Norrell ens situa en un segle XIX alternatiu, en un context històric perfectament recognoscible: la guerra entre Anglaterra i França que s’estén per tot Europa. Amb aquest context ens trobem Mr. Norrell, un mag ermità que decideix anar a Londres per tal de tornar a primera línia els mags i la màgia, desapareguts, segons ell, 300 anys enrere, amb la desaparició del Raven King, l’últim gran mag d’Anglaterra. Paral·lelament ens presenten Jonathan Strange, hereu d’un ric terratinent que l’únic que vol és aconseguir una feina estable per tal de casar-se amb la dona a qui estima. Quan, per casualitat, descobreix que és un mag no dubta a posar-se a disposició de Mr. Norrell per tal d’aprendre tot el possible sobre la màgia. I és aquí on hi haurà les primeres desavinences. Si el primer és un estudiós de tot allò que fa referència a la màgia amb l’únic objectiu de restituir-la allà on creu que es mereix, el segon és un narcisista interessat a conèixer els secrets de la màgia antiga.
A tot això s’ha de sumar les aventures de Strange a Portugal per ajudar l’exèrcit contra els francesos amb la seva màgia, les excentricitats de Norrell per defensar la màgia a tota costa, la invocació d’una fada (o s’hauria de dir fado si és, com en el cas que ens ocupa, un mascle?) per tornar a la vida la dona d’un polític i les conseqüents repercussions d’aquesta invocació i les repetides referències al Raven King, que a mesura que van transcorrent els capítols de la minisèrie estem ansiosos perquè faci la seva gran aparició… o no.
Jonathan Strange & Mr. Norrell és una molt bona minisèrie que combina una excel·lent ambientació (amb escenaris que evoquen perfectament el realisme de l’època), uns efectes especials molt mesurats (les poques vegades que hi apareixen estan plenament justificats), un guió en què l’humor típic anglès no hi falta i un repartiment que, tot i no ser actors de primera fila, borden els papers. D’aquesta manera tenim Eddie Marsan (el germà boxejador de Ray Donovan) en el paper de Mr. Norrell; Bertie Carvel (Los miserables) que encarna Jonathan Strange; Marc Warren (The good wife) en el paper de fada (o fado); Charlotte Riley (Peaky Blinders) com la dona soferta de Jonathan, i Alice Englert (Hermosas criaturas) com la dona ressuscitada de Sir Walter Pole.
Jonathan Strange & Mr. Norrell potser no sortirà en cap llista de les sèries més votades, més vistes o més descarregades, i aquest és un fet que no farà justícia a un producte que, com gairebé tots els productes amb segell BBC, és d’una factura impecable. Una sèrie, doncs, que si us agrada el que és anglès, ja sigui la història, l’humor o el seu savoir faire, ha de ser de visionat obligatori.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats