Així sí, Shyamalan (ding-dong), així sí. Quan fas les coses que saps fer no tens rival.
Els últims projectes de M. Night Shyamalan (ding-dong), Airbender, el último guerrero; After earth (em fa mal escriure-ho i tot) i, en menor mesura, Wayward pines eren, per dir-ho políticament correcte, un excrement de gos enganxat a la punta d’un pal. Amb les dues primeres Shyamalan (ding-dong) va voler marxar de la seva zona de confort i provar amb un gènere, el fantàstic i ciència-ficció, en què no es trobava còmode. Amb la sèrie Waywar pines va voler tornar al seu pal, però com que ell no dirigia tots els capítols, a l’estil Cary Fukunaga amb la primera temporada de True detective, l’intent es va perdre.
Ara, amb La visita, M. Night Shyamalan (ding-dong) torna al que sap fer més bé: crear una atmosfera que et fa estar en tensió tots els 90 minuts que dura la pel·lícula. Per situar-vos, deixeu-me que us expliqui una mica, a grans trets, de què va el film: uns nens se’n van de visita a casa dels avis, a qui no han vist mai. Durant els set dies que els nens han de passar a casa dels avis, per tal de coneixe’ls, Becca, la germana gran, decideix filmar-ho tot com a projecte. Passen els dies i el més petit, Tyler, nota que alguna cosa no va a l’hora amb els avis, però Becca i la seva mare, de creuer amb la seva parella, no li’n fan gaire cas. Amb aquest punt de partida, Shyamalan (ding-dong) ens crea, sense ajuda de música, absent durant tot el metratge, una revisió del conte de Hansel i Gretel, dels germans Grimm, embolcallat amb un estat de tensió i algun que altre ensurt molt ben aconseguits, i tot amb un pressupost estimat de 5 milions de dòlars que el mateix Shyamalan (ding-dong) va posar de la seva butxaca (això sí, n’ha tret profit perquè a dia d’avui ha fet una recaptació d’uns 25,5 milions de dòlars).
Parlem dels contres? Va, sí, que no tot han de ser flors i violes i tampoc és el film perfecte de Shyamalan (ding-dong). Tot i que La visita és un film emmarcat en el gènere de terror, si entreu a l’Imdb veureu que també l’inclouen en el gènere de comèdia. I és que una de les coses que tinc per retreure de La visita és l’excés d’humor que hi ha en el film, que arriba a repetir bromes que, un cop poden estar bé, però dos ja cansen. Menys humor en la cinta m’hauria agradat més. Un altre element a retreure és el fet que Shyamalan (ding-dong) hagi volgut fer servir l’estil found footage o, el que és el mateix, falses imatges documentals (El projecte de la bruixa de Blair, [Rec], Monstruoso i un llarg etcètera). És un estil que ja em cansa… i molt!
Pel que fa al repartiment, cal destacar les actuacions de Deanna Dunagan, en el paper d’àvia inquietant, capaç de fer-te cagar a sobre només amb una mirada, i Olivia DeJonge, en el rol de germana gran, que entre totes dues porten el pes de la pel·lícula. Els acompanyen Peter McRobbie, com a avi, i Ed Oxenbould, com a Tyler, a qui Shyamalan (ding-dong) li reserva la part còmica de la pel·lícula i que, tot i la seva joventut ─només 14 anys─, es perfila com un futur gran actor còmic.
Així doncs, amic Shyamalan (ding-dong), segueix per aquests camins que coneixes tan bé i de ben segur que et tornaràs a retrobar amb els teus fans. Almenys amb mi ja n’has tornat a trobar un que sempre que pugui et farà una visita.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats