Iniciada el 2010 amb una sensacional temporada de sis capítols, Luther es va guanyar els espectadors i de seguida es va encarregar una segona temporada de quatre episodis per al 2011. Per una tercera ens vam haver d’esperar dos anys, un altre cop amb quatre capítols. Però en volíem més i la BBC ens va escoltar.
Que si una pel·lícula, que si Idris Elba no continuava, que si un spin off de l’Alice Morgan… la rumorologia corria per les xarxes com la pólvora, i hem hagut d’esperar dos anys més per poder gaudir un altre cop del DCI John Luther. Aquesta quarta temporada, de només dos capítols d’una hora de durada cadascun, ens ha deixat amb ganes de més. De més perquè tal com acaba sembla que et prometin una altra temporada, però de moment no hi ha confirmació de res.
I és que sempre ens agrada veure John Luther un altre cop amb els seus negocis, ni que sigui per només dues hores. El seu caminar malgirbat, les mans a les butxaques d’una americana vella i gastada, el balanceig de les espatlles, la postura encorbada del detectiu, el fet d’estirar una mica per aquí i per allà la llei per tal de fer justícia… tot això i més ho trobem a faltar quan ens abandona.
John Luther és un personatge que crida l’atenció, i això ho sap molt bé Neil Cross, creador i productor de la sèrie. És per això que, una altra vegada, Luther se centra més en el personatge que interpreta Idris Elba que no pas en el cas que ocupa la temporada, més proper a Seven que no pas a les anteriors.
La temporada comença amb un John Luther retirat en una petita casa a prop d’un penya-segat. Es va retirar de la policia després de l’últim cas i no en vol saber res, però, esclar, el seu retir no durarà gaire temps, ja que rep la visita de dos detectius que pregunten per Alice Morgan. La notícia que rep dels investigadors sobre l’Alice fa que torni a la civilització. Però tot i que amb això ja en podríem tenir prou, Cross hi afegeix el cas d’un caníbal que corre per Londres. Hi ha pressa per trobar l’assassí caníbal, i Luther, totalment reintegrat al cos de policia, ha de lluitar en dos fronts.
Aquesta temporada, d’un ritme més trepidant que les anteriors, condicionada pel fet que només són dos capítols, manté la grisor de Londres i del seu personatge i per tal de no treure el focus del protagonista envolta John Luther de personatges poc interessants, com ara la DS Emma Lane, interpretada per Rose Leslie, la meva estimada Ygrite de Game of thrones, que aquí llueix més com un accessori a la trama, amb una sola funció cap al final.
Però no ens enganyem, la minitemporada encara es manté molt per sobre de la mitjana de sèries policíaques. Cross i Elba poden fer en dues hores el que altres no aconsegueixen en temporades senceres. Això és el que fa Luther tan especial i digne de noves minisèries, sèries o pel·lícules, si fos el cas.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats