Ja estem acostumats que, de tant en tant, apareguin travesses sobre el proper actor que interpretarà James Bond. Últimament s’hi ha afegit la versió femenina, que sembla que no fructificarà, i la versió d’actor de raça negra. En aquest cas el més ben posicionat, que tampoc interpretarà l’agent amb llicència per matar, és Idris Elba. L’actor londinenc de quaranta-quatre anys, conegut pel seu paper protagonista a la sèrie Luther, va centrar el rumor per ser el nou Bond, casualment o no, quan estava acabant de participar a la pel·lícula Bastille day (2016). Aquest rumor va fer que centréssim la mirada en aquest nou film, dirigit pel genial James Watkins, membre honorífic de l’Olimp bastard per Eden lake (2008), i que també va saber transmetre l’atmosfera del terror made in Hammer al seu segon treball, The woman in black (2012). A la tercera pel·lícula fa un autèntic homenatge al cinema clàssic d’acció francès i amb alguns tics de la saga Bond, que permeten que Idris Elba es converteixi en l’epicentre de la història.
Una història clàssica, sense grans sorpreses ni girs de guió, que ens dóna tot el que hem vingut a buscar: un lladregot intel·ligent que es converteix en l’antiheroi que ajudarà a solucionar l’embolic. Dolents ben definits, que van de la globalitat a la individualitat amb una trama molt còmoda. Persecucions, tant a peu pels taulats de la capital francesa com amb cotxe pels estrets carrers parisencs i un protagonista potent, fort, amb caràcter, dur i de cor tendre.
Idris Elba demostra que té capacitat de fascinar i dominar l’escena, ell ho és tot, el policia rebel, antisistema, astut, que controla el cos a cos. Em recorda Liam Neeson als seus darrers papers d’acció. De fet, si sou admiradors del cinema d’acció i us mola Idris Elba (a qui no li mola aquest home?), Bastille day és un divertiment imprescindible, sobretot perquè no estem sobrats de pel·lícules d’acció senzilles i que van al gra, sense grans conspiracions que ens fan perdre el fil. Acompanyen Elba, Richard Robb Stark Madden i Kelly Really (True detective 2, Black box).
Veig que no us he explicat l’argument, tampoc fa falta. Només, com a anècdota, l’estrena a França va coincidir amb el malaurat atemptat a Niça, durant la celebració del 14 de juliol, i el film ens planteja aquesta possibilitat, un atemptat terrorista a París mentre se celebra la diada nacional.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=U5R0bI8EJCQ” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1