Comença la sisena temporada de American Horror Story i l’expectació torna a ser important, i ho és perquè es tracta d’una de les sèries més sorprenents, sobretot perquè no saps mai que passarà ni si t’agradarà. He repassat alguns dels articles que s’han provocat en aquest bloc sobre les temporades anteriors de AHS, i podeu observar que tant en Victor Gonzalez, com en Marc Bataller i un servidor de vostès, utilitzem adjectius com erràtica, provocadora o irregular. Evidentment totes aquestes categoritzacions són certes. Ara bé, el que no podem negar és que el primer capítol de la sisena temporada és una meravella.
Arrenca sense introducció ni careta de presentació, ja en tinc ganes de veure-la perquè sempre són genials, i se’ns presenta l’acció representada com si es tractes d’un fals documental anomenat My Roanoke Nightmare, en el que una parella ens explica la seva història relacionada amb una casa aïllada a on es desplacen per intentar superar una pèrdua important. Una vegada a la casa comencen a rebre la visita d’éssers misteriosos que semblen sortits del passat.
La posada en escena recorda el cinema clàssic de terror, preval la imatge als diàlegs i les escenes interiors de la casa posen els pèls de punta. Aquells moments en els quals saps que passarà alguna cosa i tens ganes de cridar a la protagonista que fugi, que no sigui tant insensata, que tothom sap que darrera aquella porta hi pot haver algú o que a fora el jacuzzi a mitja nit no hi ha de fer res!
El repartiment és l’habitual, en el paper de la parella real hi trobem a la Lily Rabe i la incorporació d’André Holland (The Knick). Aquest personatges són a la dramatització la parella de moda, Sarah Paulson i Cuba Gooding Jr, que van coincidir a American Crime History i que li va valer a ella l’Emmy 2016 a la millor actriu.
Evidentment que només he vist el primer capítol i que, si passa com els altres anys, hi hauran capítols més avorrits i segurament la bogeria de temporades anteriors hi serà present. No he volgut llegir res de la trama futura, considero que és millor anar descobrint que ens depara el futur, no cal tenir pressa. No us perdeu aquesta petita joia televisiva, després ja veurem cap on anem, per ara un excel·lent
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1