De sèries, n’hi ha moltes. Hi ha les que t’exigeixen que estiguis preparat per veure-les i agafar-te el teu temps, com ara The night of, Ray Donovan o Mr. Robot; n’hi ha que les veus perquè, si no, no pots parlar amb els companys de feina o amics, tot i que estan ben fetes, com en el seu temps passava amb Lost o més actualment amb Game of thrones; i n’hi ha que les veus perquè estàs fart de veure els programes de merda que fan a les cadenes autonòmiques i et permeten passar 40 minuts entretinguts, com ara Blindspot, Blacklist o les diferents versions de CSI.
Entre les dues últimes categories podríem posar-hi l’última producció de la cadena ABC, Designated survivor. El títol de la sèrie pren el nom d’una pràctica que es du a terme als Estats Units que consisteix a agafar un membre del govern i aïllar-lo de la resta en els moment que tot el govern es reuneix al mateix lloc, d’aquesta manera si mai passés res greu que fes que s’acabés la línia successòria a la presidència, sempre quedaria un membre del govern per prendre possessió de la sala oval.
Així Disignated survivor ens situa en aquest escenari tan terrible. Durant el discurs de l’estat de la nació una bomba mata tots els membre del govern al Capitoli, a excepció de Tom Kirkland (Kiefer Shuterland, 24), el nou designated survivor i que hores abans era el secretari d’Habitatge i Desenvolupament Urbà. Kirkland es veu de cop abocat a prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units i a decidir què i com ha de reaccionar contra aquest atemptat.
Si bé al començament em pensava que em trobaria un Jack Bauer més descontrolat, Designated survivor sembla que vol barrejar 24, pel ritme trepidant i les múltiples conspiracions i problemes amb què es troba el protagonista, i The west wing. Designated survivor ens mostra un polític que pren possessió del càrrec pel seu sentit del deure i no per les seves aspiracions polítiques, que és massa bo per a la política i que es preocupa de fer el que és correcte, en contra de les opinions dels seus assessors.
El capítol pilot, d’un ritme trepidant, ens mostra, en els prop de 40 minuts que dura, tots els personatges que, per bé o per mal, estan involucrats en la història: Tom Kirkland, un polític de baix nivell que de cop es troba dirigint el suposat país més poderós del món; Alex Kirkland (Natascha McElhone, Californication), la soferta esposa de Tom; Hannah Wells (Maggie Q, Nikita), una agent de l’FBI encarregada de buscar culpables de l’atemptat; Aaron Shore (Adan Canto, The following), l’anterior assessor del cap de gabinet i actual assessor de Tom, i Harris Cochran (Kevin McNally, Turn), general de l’exèrcit americà i que vol tirar pel dret i bombardejar l’Iran i tothom que calgui.
Tot i les seves mancances i defectes, com el fet que no és una història nova i que està plena de tòpics, Designated survivor és una sèrie de pur entreteniment i que afegeixo a la ja llarga llista de sèries que cal seguir. Si més no fins al pròxim capítol.
Continuarà.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats