Una parella interracial (Mildred i Richard Loving) es va casar a Virgínia l’any 1958. La prohibició dels matrimonis de gent de diferent raça en aquest estat va provocar que fossin arrestats i obligats a exiliar-se. Durant els següents 10 anys, la parella va lluitar per poder tornar i viure tranquils amb els seus fills. La lluita va arribar al suprem i va provocar canvis significatius en els drets civils i en la Constitució.
L’any 2011 HBO produïa un documental, The Loving Story, resseguint aquesta història, el film el va dirigir Nancy Biursky i va tenir una gran acollida i va donar a conèixer aquesta història. El relat de la vida dels Loving no és, però, el perfil de trames que adjudicaríem al director Jeff Nichols (Take Shelter, Mud o Midnight Special), però amigues i amics, els grans directors tenen aquestes coses, agafin el gènere que agafin la seva pàtina d’autor sempre es veu reflectida en els seus treballs i a Loving, la darrera pel·lícula de Nichols, s’hi veu la mà d’un dels directors més interessants del cinema americà actual.
Amb l’aparença d’una pel·lícula convencional, Loving és una cinta que et deixa amb la sensació d’haver vist un relat d’un narrador amb personalitat que filma els personatges amb gran respecte i que fa servir el fora de camp d’una manera molt efectiva. Com els grans relats de Hemingway, ens mostra una història que és la punta d’un iceberg, però si t’hi capbusses, podràs veure la magnitud de gel narratiu que la sustenta.
A la pel·lícula no es fan servir subratllats narratius, ni heroïcitats gratuïtes. Tot transcorre entre l’ús dels primers plans de dos actors (els magnífics: Joel Edgerton i Rudd Nega), que interpreten de manera continguda i precisa els dos protagonistes, i l’ús de les imatges de la quotidianitat de la parella; una quotidianitat corrent, una normalitat que és pel que lluiten. No hi ha heroïcitats, només volen viure junts com qualsevol altre matrimoni. La vida al camp de Virgínia és l’espai de confort de la parella, allà on es cuiden l’un de l’altra.
El film s’allunya de les grans epopeies judicials; de fet, els judicis es graven d’una manera austera i sense cap èpica, els advocats se’ns presenten sempre amb més dubtes que certeses i els implicats renuncien a anar a la cort suprema. Això fa de Loving una pel·lícula diferent de molts altres grans films que han parlat de la discriminació racial, un exercici de contenció i d’habilitat narrativa a l’abast de directors com Nichols.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta