La mort forma part de les nostres vides i, per tant, el cinema no en podia quedar exclòs. Per això ens agrada fer un repàs d’aquella gent que ens ha deixat durant el 2012, perquè és una bona manera d’homenatjar-los i mantenir-los vius en la nostra memòria. Aquest llistat de les persones que han mort durant l’any passat no vol ser representatiu del món bastard, sinó que és una petita mostra d’algunes de les persones importants en el món cinematogràfic que han traspassat.
Eiko Ishioka (21 de gener): nascuda a Tokio el 1938 sempre serà recordada per la creació del vestuari del Dràcula, de Coppola. Els films de Tarsem Singh La celda i The fall: El somni d’Alexandria, no haurien tingut tanta transcendència si no fos pel vestuari, brillant i colorista, d’aquesta magnífica dissenyadora que va morir als 73 anys a la seva ciutat natal.
Ben Gazzara (3 de febrer): actor polifacètic amb més de cent films a l’esquena va començar a ser reconegut a partir d’Anatomia d’un assassinat, d’Otto Preminger. Recordat per pel·lícules com ara Dogville, La trama, El gran Lewosky i Buffalo’66¸ també té l’honor d’haver rebut dues nominacions al Razzie com a pitjor actor per De profesión duro i Inchon.
William Finley (14 d’abril): aquest actor novaiorquès podia presumir d’haver treballat amb Tobe Hopper (Trampa mortal, La casa de los horrores), amb John Huston (Sangre sabia) i de ser l’actor preferit de Brian de Palma (Vestida per matar, Murder à la mod, The wedding party, Dionysus, Hermanas … ). Sobretot serà recordat en l’imaginari bastard per haver estat El fantasma del paraíso, també de Brian de Palma.
Richard Lynch (19 de juny): la seva fisonomia el va ajudar a ser l’etern secundari malvat i sense compassió. El bastard Víctor en va fer un especial el dia de la seva mort que val la pena rellegir. Només vull afegir que va debutar al costat de Gene Hackman i Al Pacino a L’espantaocells i que el seu darrer treball va ser a The lords of Salem (tot i que va eliminar les escenes on apareixia), coses de la vida; va debutar en un film que va guanyar a Canes i va acabar sent el film més xiulat a Sitges.
Ernest Borgnine (8 de juliol): encara recordo la primera vegada que vaig veure El emperador del norte, de Robert Aldrich, sobretot per la cara de mala llet d’Ernest Borgnine i per la lluita èpica contra Lee Marvin. De la seva llarga carrera professional cal destacar l’Oscar al millor actor de l’any 1955 per Marty i un llarg llistat de films d’acció: Los vikingos, El día del fin del mundo, 1997: rescate en Nueva York, Els dotze del patíbul, Comboi, Grupo salvaje o de ciència-ficció: Gattaca i El abismo negro, per exemple.
R.G. Armstrong (27 de juliol): sabeu aquelles cares que heu vist moltes vegades en sèries o al cinema però no en recordeu el nom? Doncs és el que passa amb R.G. Armstrong. Va participar en sèries mítiques com ara El fugitivo, Perry Mason, La hora de Alfred Hitchcock i Bonanza; westerns com ara La balada de Cable Hogue, Pat Garret i Billy el nen i films de gènere com ara Depredador o Els nens de les panotxes (l’home de la gasolinera).
Tony Scott (19 d’agost): era el mes d’agost i la majoria dels bastards vàrem quedar glaçats en saber que s’havia llançat d’un pont. El suïcidi del director d’Amor a boca de canó, Domino, L’últim boy scout i Top Gun va merèixer articles dels bastards Victor i Callahan, val la pena tornar-hi a fer una ullada.
Michael Clarke Duncan (3 de setembre): l’home del somriure permanent i la rialla escandalosa ens va deixar sobtadament als 52 anys amb tres pel·lícules pendents d’estrenar i amb treballs dignes de ser recordats, com ara La milla verde, Sin City, El planeta de los simios i Daredevil. La seva profunda veu va aparèixer en molts films d’animació com ara Kung-fu panda, Germà ós … En el seu moment en Víctor el va recordar en un post entranyable.
Silvia Kristel (18 d’octubre): particularment penso que era una actriu mediocre que va viure de l’èxit d’Emmanuelle (1974). Aquesta aportació ja la fa imprescindible per al món bastard i per això mereix el nostre petit homenatge. Anar amb avió es veu de manera diferent gràcies a ella.
Charles Durning (24 de desembre): la seva fisonomia li permetia combinar tots els gèneres cinematogràfics, des de la comèdia (Tootsie, El cop, La casa más divertida de Texas, Primera plana) cinema negre (Tarde de perros, Jugar duro, Dick Tracy), misteri (Els crims del rosari, La llamada de un extraño), drama (El griego de oro, El enemigo del pueblo) i un llarguíssim etcètera.
A tots ells i els altres morts del 2012, que descansin en pau. Els recordarem sempre.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1