Marcella, de la cadena ITV, sembla haver passat sense pena ni glòria pel mercat europeu tot i haver estat comprada per Netflix. Amb 8 episodis, una temporada i la ploma del guionista suec Hans Rosenfeldt, el creador de la magnífica Broen, de la qual es va fer un remake americà que no va acabar de funcionar del tot.
Hans Roselnfeldt té la mania de combinar l’scandinavian noir (o nordic-noir) amb heroïnes amb problemes psicològics aparents. Si a Broen la protagonista, Sara Noren, tenia un autisme d’elefant, ara a Marcella ens trobem davant un detectiu amb el trauma d’haver de passar per episodis terribles de blackouts sota l’actuació impecable de la més que atractiva Anna Friel. Acurat també és el treball de la Laura Carmichael –Lady Edith a Downton Abbey– i la Jamie Bamber –Lee Adama a Battlestar Galactica– o el de la veterana Sinéad Cusak, més coneguda per Molt soroll per res (1985), dona de Jeremy Irons i membre de la plantilla de la Royal Shakespeare Company.
Rodada íntegrament a Londres, amb una petita però molt significativa aparició dels penya-segats blancs de Dover, la sèrie segueix la tradició de les dones detectiu com l’Olivia Colman a Broadchurch, la Sarah Lancashire a Happy Valley o la Lindsay Denton a Line of duty.
Com acostuma a passar en aquests casos, alguns punts de la trama no han acabat de funcionar del tot, amb buits lineals i un final que ha portat els seus seguidors a cremar els cartutxos a Twitter amb queixes i renecs desconsiderats. Aquesta manca de perfecció en la seva resolució no us ha de desanimar de cap de les maneres.
Recomanació bastarda de primer ordre dins la gegant i creixent graella de sèries actuals, Marcella és un més que potable producte que no us podeu perdre.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo