Moral ve de “mores” costum, manera de fer acceptada, el que es considera correcte, el que la societat accepta com a bo o normal.
La moral és una vivència quotidiana que et fa adherir a conviccions, normes, valors… i és un constructe cultural (cada cultura te la seva pròpia moral, una cosa considerada bona en un lloc pot ser absolutament reprovable en un altre.. ).
La moral respon a la pregunta “què he de fer” i és autònoma, perquè un cop contestada la pregunta pots fer-ho o no fer-ho.
El fet de poder fer o no el que ens sembla que hem de fer pot generar (i de fet genera) una forta angoixa. Per aquest motiu la majoria de les morals han estat religioses (en que un pot prescindir de la necessitat de decidir i en que, si actua malament, existeixen rituals de perdó a partir dels quals l’ infractor queda perdonat i no s’ha de preocupar més del tema)
De fet, sense l’ajut de quelcom/o d’algun que et digui què has de fer i com, no tens més remei que valorar i decidir tu mateix (tenint en compte, és clar, que la moral es basa en costums i hàbits i que considera moral el què en principi és bo) i, si t’equivoques, no tens altre remei que assumir les conseqüències, demanar disculpes i procurar aprendre dels teus errors per fer-ho millor la propera vegada.
Amb la col·laboració de Begonya Román, professora d’ètica de la Universitat de Barcelona dddd dddd