És un fet comú que, de “no res”, passem a un enfrontament que se’ns escapa de les mans i que, a vegades, és molt difícil de reconduir. Quins elements podríem tenir en compte per una gestió positiva de situacions com aquesta?
En Manel ha estrenat batxillerat. Aquest any haurà de treballar molt si vol acabar bé el curs, ho haurà de fer fins i tot si ningú li ho demana perquè “treballen per a ells i no per als professors”, com diu la mare, i li interessa tenir unes notes que no el condicionin a l’hora de triar el que vol fer.
Avui ha arribat a casa amb molta feina, s’hi ha posat de seguida –per sort no era el dia d’anar a bàsquet–. A dos quarts de vuit ha fet una parada per “airejar-se” (és millor descansar i tornar-hi perquè després de molta estona es perd concentració).
La mare ha arribat quan faltaven deu minuts per les vuit i l’ha trobat mirant la tele. Normalment la mare és molt comprensiva, confia en en Manel i sap que és un noi responsable i treballador, però aquest cop ha reaccionat d’una manera inesperada: s’ha posat a cridar descontrolada, li ha dit que era un inconscient i un gandul, que no s’esperava això d’ell, que no aconseguirà res del que es proposi, que serà un fracassat tota la vida.. . En Manel ha intentat intervenir dient que ha estat treballant dues hores, però la mare no l’ha escoltat i ha continuat renyant-lo. Ell s’ha sentit molt ferit i ha començat a “contraatacar”: l’ha acusat de ser una “pirada”, de parlar sense saber de què, li ha dit que és una vella que no entén els joves, que el deixi en pau, que farà el que vulgui i que li és igual ser un desgraciat… Finalment en Manel no s’ha tornat a posar a treballar, ha sopat tot sol (el pare arriba molt tard a la nit) i se n’ha anat a dormir sense dir res a sa mare que s’ha quedat llegint al menjador, entre plorosa i indignada i fent veure que no el sentia.
És un fet comú que, de “no res”, passem a un enfrontament que se’ns escapa de les mans i que, a vegades, és molt difícil de reconduir. Quins elements podríem tenir en compte per una gestió positiva de situacions com aquesta?
Un primer principi fonamental: en una confrontació oberta i esclatada el millor és deixar que la situació es refredi (deixar passar un temps, posar-hi perspectiva).
Un cop ha passat el moment de violència es pot intentar refer la relació (perquè d’això es tracta, de la relació). Què és el que ha passat? Per què penso que ha passat? Què és el que cadascú de nosaltres defensava i per què ho defensava? Com m’he sentit? Per què m’he sentit d’aquesta manera? Què m’agradaria fer o com m’agradaria que anessin les coses? Que em proposo fer perquè això no torni a passar?
dd
Aquestes preguntes, aplicades a un mateix o integrades a la conversa entre les dues parts en conflicte, ens poden servir per reconduir la situació, enfortir la relació i millorar la convivència.
ddd
