En Pau i la Maria estan ‘instal·lats’ sota la taula de treball de la seva mare: tenen muntada una botiga de queviures, ella ha organitzat les lleixes i l’aparador, ha ordenat els simulacres de bitllets i monedes a la caixa registradora i es prepara per despatxar els possibles clients; ell ha fet la llista de la compra i es disposa a entrar a la botiga a fer de ‘client’ de la seva germana…
La Berta, en Miquel i la Mercè seuen al sofà davant de la tele de la sala; cadascun té a les mans un comandament i estan concentrats en la pantalla, on té lloc una esbojarrada carrera en la que cada un d’ells ‘condueix’ una mena de ‘cotxe fantàstic’…
En Jan i en Roger estan muntant un castell amb peces de lego. Ja tenen a punt els soldats i els cavallers que els defensaran en la guerra que estan preparant, i també els invasors atacants.
La Roser prepara les nines per dur-les a passejar pel passadís de casa. De moment s’han portat molt bé: les ha llevat, les ha vestides, els hi ha donat el menjar…
En Ferran i la Mònica han sortit a jugar a pilota a la placeta de davant de casa. Uns altres nens se’ls acosten i comencen un partit tots junts…
Fa poc que hem celebrat Nadal i Reis, període en què les joguines són especialment presents a totes les cases on hi ha criatures.
Els jocs no són neutres ni indiferents: a través del joc els nens i les nenes recreen la realitat i fan aproximacions i assajos de la vida. A través del joc es relacionen, es plantegen problemes, hi busquen solucions, comparen resultats, comparteixen experiències…
És important a què i amb què juguen, però ho és tant o més com hi juguen: les espases poden servir de rems per arribar a un bon port o d’armes per defensar una princesa desvalguda, les fruites i les verdures de la botiga de queviures poden ser bombes per llençar al cap dels vianants que passen pel carrer o moneda d’intercanvi per aconseguir favors del germà, el joc de la play pot ser una manera de discriminar el company que no el té o una forma d’acostar-se a ell convidant-lo a jugar.. i, a més, el fet del joc, en sí mateix, pel que té de relació i de compartir, obliga les criatures a gestionar posicions, a prioritzar interessos, a renunciar a alguns desitjos o a moderar algunes urgències…
Jugar és una bona escola de viure. A través del joc les criatures ‘retraten’ la vida que veuen i aprenen a solucionar els conflictes que aquesta els planteja.
Sabem com juguen els nostres nens i nenes? Aprofitem els seus jocs per plantejar-los maneres de gestionar positives i constructives? Juguem amb ells, encara que sigui només alguna vegada?
Article publicar a la revista de la www.fundaciolaroda.cat