Gestionar un conflicte de manera positiva vol dir gestionar-lo de forma que el resultat de la gestió enriqueixi i dugui a una situació millorada en relació al punt de partida (no traumatitzi les persones, dificulti les relacions ni empobreixi el context).
Amb la situació actual, no cal que anem gaire lluny a buscar exemples de conflictes.
Sembla que els tenim a tot arreu, les escoles, els polítics, les famílies, les empreses,
els treballadors, les Caixes, la Borsa, la sanitat, el sector públic, miris on miris… conflictes
per a tots i en tots els àmbits. La gestió positiva de conflictes es fonamenta, entre d’altres, en dues conviccions bàsiques:
1: Tenim (i si no la tenim ens hi poden ajudar) suficient capacitat per resoldre per
nosaltres mateixos les situacions conflictives amb les que ens trobem.
2: Sempre hi ha una sortida, una manera d’elaborar la situació conflictiva, que és bona
per totes les parts implicades. Però, perquè aquesta gestió positiva es pugui donar hem de tenir en compte dues coses fonamentals: les parts i l’escolta.
Quines són les parts implicades en els actuals conflictes? Els qui els provoquen o
qui els pateixen? Les que en reben les conseqüències o hi estan implicades d’alguna
manera? Totes aquestes parts han/haurien de poder dir la seva, manifestar quines són
les seves posicions, què és el que volen i per què ho volen, què és el que estan defensant
i per què és important per a elles. I han de ser capaços d’escoltar i entendre
el que les altres parts aporten o defensen i també les seves raons i el que hi ha al darrere
de tot, en el més profund de les persones i les idees.
A partir d’aquesta escolta i comprensió és com es pot mirar de trobar, entre tots, el
camí comú que a tots convé, el què les renúncies tenen compensacions i es pot arribar
a la voluntat d’acceptar un “perdre personal” per un “guany general” que, en el
fons, i molts cops no tant en el fons, també és el guany de cada un.
Què passa amb les parts dels conflictes que tenim plantejats? Realment hi surten
tots els que hi són? Es plantegen realment les posicions i els interessos que mouen
cada un dels col·lectius implicats? Hi ha espais per parlar i escoltar-se? I, sobretot, hi
ha voluntat de parlar i d’escoltar-se?
Potser hauríem de començar pel començament, dir les coses pel seu nom i no
voler embolicar la troca. I tots sentir-nos part del que passa, fer sentir la nostra veu però
escoltar també la veu dels altres i treballar per acostar-nos i caminar junts, no per criticar,
parlar per parlar, ampliar la “paradeta” i defensar uns interessos personals o partidistes.
Potser hauríem de començar a funcionar d’una altra manera, no us sembla?
Montse Serrats
* Article publicat a la revista La Roda (tardor 2011)
