Tots coneixem el conte de la Caputxeta Vermella però ningú no ens l’ha explicat mai des de la perspectiva del llop.
– El llop sempre havia cuidat el seu bosc i, de cop, es va trobar amb una persona estranya, amb pinta sospitosa (quina caputxa!), que li explicava històries sobre una àvia malalta.
– Ell volia demostrar a la nena que el bosc era perillós. Per això va fer un pacte amb la seva àvia per donar-li un ensurt.
– La petita, en arribar a la casa i trobar-se el llop vestit d’àvia, va començar a menysprear-lo: “Quines orelles! I quins ulls! I quines dents!” Que desagradable! El llop posava l’altra galta un cop i un altre, i la caputxeta no parava d’insistir, fins que ell, cansat, va respondre: “Aquestes dents… són per menjar-te millor!”.
– La nena es va espantar i va sortir corrents cridant. El llop va sortir de la casa per calmar-la, però no hi va ser a temps. Així va ser com va aparèixer el caçador. I l’àvia… doncs l’àvia mai es va voler posicionar i explicar la seva versió de la història.
Quan tinguem un problema i ens bloquegem, agafem distància per veure totes les posicions, tal i com fan els mediadors professionals. No jutgem i centrem-nos en el problema. Perquè, a la vida, tots som Caputxetes i tots som llops.
