Llegíem fa uns dies aquest article sobre la felicitat d’Albert Figueras, on defensa idees com “l’esforç de sortir a córrer l’has de fer tu, i amb la felicitat i el benestar és el mateix” i “La felicitat es contagia”.
Però no hi ha cap fórmula per ser feliç, no és res que es pugui comprar ni vendre. És una feina que ha de fer cadascú. Una feina de com et relaciones amb l’entorn, amb el món i amb tu mateix.
L’objectiu de tota discussió no ha de ser el triomf, sinó el progrés.
Joseph Joubert
Una aula plena de professors (curs “Abordatge de la violència dels adolescents” per a la Diputació de Barcelona). Parlem de violència durant l’adolescència, i de com abordar-la.
Continguts teòrics, dinàmiques pràctiques, anàlisi de casos…
I, de cop, una professora alça la mà i diu: “Primer hauríem de canviar nosaltres mateixos per, després, aconseguir canvis en els altres“.
Aquesta és l’autèntica vareta màgica.
“Només l’esclau que sap que ho és pot arribar a alliberar-se.”
Només es pot arribar a gestionar/resoldre/solucionar un problema quan s’accepta que el problema existeix.
Us recomanem la lectura d’aquest article sobre l’aprenentatge de la llibertat i en contra dels prejudicis.
Parlem clar de la realitat educativa i econòmica? Pensem-hi?
Aquesta és la qüestió que planteja el llibre “Tres quarts de 8” de l’Antoni Argent, professor de secundària i economista. És el segon llibre de la trilogia “TRES QUARTS” (el primer llibre us el vam presentar aquí).
En sortegem dos exemplars!
Com guanyar-ne un?
El sorteig es tancarà el dimecres 9 de gener a mitjanit. Continua llegint
La Mireia i en Pol se separen. Un fet que ja és de per sí prou feixuc, però que encara ho és més perquè pateixen per la seva filla Irina.
S’han posat en contacte amb el Servei de mediació de GREC per analitzar la situació i quina és la millorar manera per encarar tots tres aquest conflicte legal, social i psicològic. Partim d’un objectiu comú: tots dos volen el millor per a la Irina.
Aquests són algunes de les reflexions que n’hem extret: Continua llegint
Potser algun cop heu sentit la frase “Si per parlar haguéssim de parlar…”. I és que a vegades no donem valor a les paraules quan, en realitat, escollir-les és molt important.
A continuació hi ha una sèrie d’expressions molt habituals en el nostre llenguatge. Anota totes aquelles amb les quals et sentits identificat i reflexiona sobre el sentiment que hi ha associat:
– “Has de fer…” –> manar, dirigir, dient a l’altre el que ha de fer
– “Si no fas això, ja veuràs…!” –> amenaçar si no fan el que nosaltres volem
– “Has de ser responsable”, “els nois no ploren…” –> sermonejar (i, en el segon cas, és una actitud sexista, a més!)
– “Això, a la meva època no passava!” –> donar lliçons, apel·lant a la pròpia experiència
– “No facis això, fes allò”, “el millor que pots fer és…” –> aconsellar dient el que és millor per a l’altre
– “Ja et passarà, no et preocupis” –> consolar, animar, donant la raó a l’altre. Menysvalorar el que li està passant
– “No estic d’acord amb tu, el millor és…”, “el que estàs dient és una ximpleria”–> dir a l’altre que el que li passa és poc important, treure-li la raó
– “En el fons, vols…” –> Interpretar, menyspreant l’altre pel que diu o fa
– “Quan? On? Per què?” –> Interrogar, com si hi hagués un motiu ocult
– “Sí, és clar. Deixa l’institut i vés a demanar almoina!” –> Ironitzar, rient-se de l’interlocutor
Oi que has fet servir aquestes expressions algun cop? Les utilitzem perquè el nostre interlocutor ens expliqui un problema o perquè volem ajudar-lo a solucionar-lo. Però, en realitat, poden ser un obstacle per a la comunicació, perquè no afavoreixen un bon clima de confiança. Encara que no ens n’adonem, totes inclouen un judici negatiu.
Evitem-les! Que escollir les paraules, encara és gratis 😉
Tots coneixem el conte de la Caputxeta Vermella però ningú no ens l’ha explicat mai des de la perspectiva del llop.
– El llop sempre havia cuidat el seu bosc i, de cop, es va trobar amb una persona estranya, amb pinta sospitosa (quina caputxa!), que li explicava històries sobre una àvia malalta.
– Ell volia demostrar a la nena que el bosc era perillós. Per això va fer un pacte amb la seva àvia per donar-li un ensurt.
– La petita, en arribar a la casa i trobar-se el llop vestit d’àvia, va començar a menysprear-lo: “Quines orelles! I quins ulls! I quines dents!” Que desagradable! El llop posava l’altra galta un cop i un altre, i la caputxeta no parava d’insistir, fins que ell, cansat, va respondre: “Aquestes dents… són per menjar-te millor!”.
– La nena es va espantar i va sortir corrents cridant. El llop va sortir de la casa per calmar-la, però no hi va ser a temps. Així va ser com va aparèixer el caçador. I l’àvia… doncs l’àvia mai es va voler posicionar i explicar la seva versió de la història.
Quan tinguem un problema i ens bloquegem, agafem distància per veure totes les posicions, tal i com fan els mediadors professionals. No jutgem i centrem-nos en el problema. Perquè, a la vida, tots som Caputxetes i tots som llops.
Són les 8.30 d’un matí de dilluns. L’Anna està a la sala de professors preparant el material per a aquesta setmana.
Però se sent desmotivada. Grisa. Desencisada. Li falta un “xut d’energia”, com diu ella. Encén l’ordinador i escriu.
Subject: Cop de mà
Hola,
Sóc l’Anna Nicolau, de l’IES Fulanito. Us escric perquè he vist al vostre web que feu formació en resolució de conflictes. Jo no visc pròpiament un conflicte, ni tampoc el centre on treballo, però hi ha alguna cosa que no quadra. Comunicació? Habilitats socials? Convivència? Bé, ara escrivint-vos penso que potser sí que tenim conflictes -tots en tenim!- però que fem com si res.
Vosaltres ens podríeu ajudar?
Gràcies,
Anna
Sí, aquest és el tipus de problemàtiques que treballem des de GREC. Així que la nostra coordinadora de projectes li respon.
[youtube]Wr1XtzH62e4[/youtube]
