Del Rimbau al Riberal

Ja sabem com tenim el tema de la televisió de Catalunya al sud del territori, vull parlar al País Valencià.

Però què passa al nord? La situació hi és diferent, però el resultat pot ser similar.

La situació és diferent ja que els responsables polítics nord-catalans són favorables a la recepció dels canals de la Televisió de Catalunya, però el resultat pot acabar igual ja que no s’ha arribat pas a cap acord oficial entre governs que garanteixi la perennitat de la recepció dels canals de TVC, a aquesta falta d’acord cal afegir l’error d’haver escollit un sol i únic canal, el 62 per a emetre la TDT.

L’any passat amb l’apagada analògica de les emissions de TVC a la Comunitat Autònoma de Catalunya, Catalunya nord corria el risc de veure desaparèixer de les pantalles les emissions de TV3 i de Canal 33.

Des de catnord.cat se va engegar una campanya de recollida d’adhesions, els polítics se van moure per a reconduir el que teníem, un acord no-oficial.

Finalment, l’estat francès va tancar els ulls i va deixar TVC emetre sobre el canal 62. Molts vam cridar victòria, tant els polítics sud i nord catalans, com les entitats i els que rebíem finalment la TDT catalana.

Un any més tard hem de fer-ne una valoració i hem de reconèixer que s’ha triat una solució parcial, imperfecta, insatisfactòria, que no garanteix el futur de TVC a Catalunya nord.

Les comarques del Vallespir, Conflent i Capcir no reben la TDT catalana

a les comarques del Rosselló i de Cerdanya se rep TVC amb qualitat discutible, això degut a la falta de potència d’emissió.

els més afortunats reben únicament 4 canals de la televisió de Catalunya: TV3, C33, 3/24, K300 i per ara sem privats de les noves ofertes de TVC.

Hi ha un any teníem 2 canals per transmetre l’analògic, amb aquests dos canals convertits en digital podíem rebre tota l’oferta de TVC, fins i tot l’HD. S’ha abandonat el canal 42 i s’ha conservar el 62. Aquesta opció posa en perill el futur ja que una Directiva Europea preveu que els canals per damunt del 60 seran atorgats a la telefonia, per tant a mitjà termini serem privats del famós canal 62.

VOLER que tota la Televisió de Catalunya arribi a TOT el territori nord-català

VOLER aprofitar les noves tecnologies i gaudir de l’HD, de les possibilitats que ofereix

VOLER que s’augmenti la potència d’emissió per a assegurar una qualitat correcta a totes les llars.

VOLER ser considerats com catalans normals.

Tot això és possible, però cal voluntat.

A final d’any l’estat francès farà la seua apagada analògica i llavors serà més complicat, s’apropiarà un màxim de canals per a fer passar les seues televisions, CAL ANTICIPAR!

Per cobrir tot el territori hi ha solucions, una d’aquestes és d’implantar un parell de repetidors col·locats als llocs idonis, el cost és relativament baix: 20.000€.

20.000€ en temps de crisi pot semblar molt, però és una suma segurament assumible per les Institucions nord-catalanes, a condició que paral.lelament la Generalitat de Catalunya arribi a un acord oficial i durable.