Del Rimbau al Riberal

Fa uns dies vaig fer la proposta de votar “clar i català”.
Motivavi aquesta manera de participar a les eleccions amb dos arguments

1. cal anar a votar a cada vegada que en tenim la possibilitat
2. nos hem d’afirmar com a catalans i hem de deixar de ser la caució de partits jacobins

Aquest diumenge ha caigut el resultat del primer torn de les cantonals. No sabrem mai si hi ha hagut vots “Clar i català” i tampoc és important. El que sabem és que el vot FN ha pujat de manera important i inquietant.
Diumenge vinent de nou la meitat dels nord-catalans són invitats a participar a la segona volta d’aquestes eleccions

És sensat votar “clar i català” i arriscar de deixar elegir un candidat FN?
El vot FN perdura des del anys 1980 amb una certa fluctuació però perdura.
Votar UMP o PS no soluciona el problema, sembla evident que el resultat d’aquestes eleccions és sobretot degut a les polítiques portades per aquests dos partits des dels anys 1980, polítiques que fan progressar el partit ultradretà.

Enguany no em toca pas votar, però si ho haguès de fer crec que posariï la butlleta “Clar i català”.

En el cas dels duals PS/UMP és una evidència, no hi ha cap justificació a donar, un i altre partit tenen la responsabilitat del que sem avui, són ells que decideixen si nosaltres catalans podem existir o no, i han decidit que podem anar a sostenir la USAP, lluir la senyera i posar l’etiqueta “fier d’être catalan“, però el contingut hauria de ser buidat d’un projecte de futur pròpiament català. Un i altre partit han integrat candidats catalanistes a les seues llistes. Un i altre partit n’han desintegrat les reivindicacions.
Tota resposta a les reivindicacions catalanistes se poden resumir per l’acceptació d’una mica de retolació bilingüe i una magnífica Carta a favor de la llengua catalana, Carta inaplicada, que sigui pel Consell General o per  Perpinyà la catalana.

Ara, hi ha el cas dels 6 cantons on el candidat FN se presentarà, i més especialment el cas Aliot el que candidat FN que podria ser elegit i que visa l’ajuntament de Perpinyà pel 2014.
L’esquerra francesa demana un “front republicain“, la dreta francesa va divida, però la veu oficial dóna llibertat de vots.

Jo crec que els catalanistes hauríem de demanar els nostres drets com a poble, hauríem de demanar ni res de més, ni de menys que la independència.
No m’enganyi, el vot catalanista és molt minoritari però és lluny de correspondre a la realitat. El sentiment de pertànyer a un poble català existeix, a nosaltres del conrear pel fer créixer, a nosaltres de superar el repte de fer propostes clares, engrescadores.

Estic convençut que no farem pas créixer el vot catalanista amb pactes dubtosos, pactes amb els quals perdem l’ànima i caucionem partits jacobins.

Si votem UMP o PS continuarem caucionant els partits responsables de la situació. Si votem “Clar i català” correm el risc de deixar elegir un candidat FN al Consell General, però no ens enganyem, no tenim la responsabilitat de la pujada de l’FN, els responsables són els partits jacobins, els mateixos que ens volen neutralitzar.

Que tot sigui dit: NO VOLEM DE l’FN, volem sortir del forat en el qual ens han ficat. Els catalanistes  hem de ser presents, audibles, coherents. No hem de triar entre dues malalties, proposem un remei.