Del Rimbau al Riberal

L’estat francès, sempre capdavanter, torna a ser exemplar: reconeix oficialment que les corrides de toros fan part del patrimoni cultural i immaterial francès.

És el primer estat a fer-ho, ni l’estat espanyol havia gosat!

Ja tothom ho sap, aquesta tradició secular és una tradició molt francesa, per a assegurar-se’n, cal mirar el vocabulari utilitzat pels “aficionados” francesos. Per cert, no entenc res a les corrides, llavors he visitat una pàgina web i hi he manllevat uns termes que me semblen genuïnament francesos: Alegria, Burladeros. Callejons. Descabello. faena. Grados. Indulto. Llenazo. Muleta. Novillada Novillero. Olé. Paseo. Péon. Rejoneador. Soso. Tercio. Viento.Yema. Zapatillas…

No vull entrar en el debat de si sóc a favor o en contra les corrides, però sí que aquesta declaració de patrimoni cultural immaterial interpel·la.

Tinc dues qüestions:

1- Per què aquesta tradició, malvista per una major part dels ciutadans de l’estat francès, relacionada sobretot amb Espanya, ha obtingut un tal reconeixement?

2- Com ho hem de fer els catalans per mor que les nostres tradicions siguin acceptades per l’estat autoanomenat “le Pays des Droits de l’Homme”?

Si Catalunya fos estat, llavors la tradició dels correfocs seria segurament digna de figurar al patrimoni universal francès, però els correfocs són activitats tradicionals provincials…