Del Rimbau al Riberal

i és molt sovint possible.

la setmana passada una delegació de quatre persones va ser rebuda a la seu del Consell General per la Presidenta: l’Hermeline Malesherbe.
Aviat explicaré el que s’hi ha dit, però no és el tema d’aquesta reflexió.

Molt sovint hi ha gent que ens explica que a Catalunya nord no podríem parlar català, que la gent no ens entendria, seria de mala educació i fins i tot contraproduent per a les reivindicacions i la defensa de la llengua pròpia.

El passat dimecres 27 de juliol vam comprovar que no era cert.

A la reunió del Consell General vam ser rebuts per la Presidenta, és originària de Bretanya va arribar a Catalunya nord fa només 5 o 6 anys. Era present també el Director de Gabinet Guy Canceil, una persona originàri d’ Occitània.
Vam iniciar la reunió normalment normalment, presentant-nos en llengua catalana, sense demanar cap permís, ni tampoc sense cap agressivitat,  i hem seguit amb el mateix idiom: Hem parlat català en TOTA normalitat.

Si va sorprendre uns minuts el director de Gabinet, la Presidenta ella no va semblar a cap moment molesta i una vegada el gel trencat vam poder explicar, opinar, demanar, i queixar-nos de la falta de política lingüística de la màxima institució nord-catalana. La reunió va durar 45 minuts, si la Presidenta i el director de gabinet van expressar-se en francès, nosaltres vam poder parlar lliurament en català.

No dubti que la Presidenta del Consell General sigui una persona intel.ligent, però més que res m’ha semblat una persona oberta i disposada a escoltar, dos criteris necessaris per a poder comprendre, dos criteris que cal afegir al punt essencial, el de la voluntat dels catalanoparlants de fer viure la llengua pròpia.

Encara no podem saber quines seran les conseqüències d’aquesta reunió, però sabem que els “nous catalans” com els anomenen el Consell general poden també entendre la llengua pròpia.

Se diu que una llengua se perd quan els qui la saben no la parlen.
Els catalans, que siguem del sud o del nord, hem de canviar d’actitud i no només quan sem al sud de l’Albera.