Del Rimbau al Riberal

pel seu anti catalanisme i falta de professionalisme d’una periodista.

Aquesta vegada s’aprofita la mort d’un casteller, un fet commovedor, per a desinformar i acusar vergonyosament tot un sector de cultura popular sense haver fet la més mínima recerca.

Abans d’anar més lluny, vull sumar-me a la pinya que forma el món casteller a l’entorn de la família del Ramon Rovira en aquests moments tan dolorosos. No el coneixia el Ramon, però els castellers acostumem fer pinya, i fem pinya en els moments d’alegria, com de patiments.

A més del dolor que pot provocar la desaparició d’un familiar dels castells, s’afegeix la ràbia… ràbia a la lectura del següent article “Un casteller dans le coma”

La Joana Viusà, filla del gran patriota Manel Viusà, hi fa acusacions greus, injustes i mentideres.

Ja el títol ens informa que el casteller pateix un coma, la fotografia n’ensenya els funerals. Per quina raó?

i a sota escriu:

“La concurrence très vive que se livrent entre elles les plus de 60 “Colles”, transforme cette animation très populaire en Catalogne en un défi souvent risqué.”

S’ha informat la Joana Viusà de la realitat? Segurament no, la realitat és que si la concurrència és la base mateixa dels castells (sense concurrència l’activitat hauria segurament desaparegut), el nombre de caigudes de castells ha estat dividida per 2 els darrers anys, és a dir que els riscs han estat dividits també per dos. Això és degut a la feina feta per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, és a dir pel conjunt de les colles federades.

Més lluny afegeix:

“Depuis la mort d’une fillette en 2006, tombée sur la tête du haut du “castell”, le port d’un casque est obligatoire pour les mineurs.”

Dues mentides en una sola frase. El port del casc no és obligatori, no l’és i no l’ha estat mai però sí que totes les colles l’utilitzen, no per obligació, però sí per seny.

I l’ús del casc en una construcció va lligat a la posició que ocupa el casteller i no a la seua edat. És igual que el casteller sigui menor o major d’edat, el casc és recomanat pels components del pom de dalt. Un casteller menor d’edat al tronc no porta casc. La CCCC proposa cada any des de la seua creació Diades de prevencions de lesions, l’estudi del casc data de final dels anys 90, és iniciativa de la CCCC, doncs del món casteller, i en cap moment d’institucions que haurien reaccionat a fets per tan dolorosos que siguin els fets.

Si els castellers fossin com ho diu la Joana Viusà, persones que van sense eima a competir i fer construccions, costi el que costi, fa temps que no hi hauria més cap colla castellera en activitat.

Amb 15 anys de pràctica d’aquesta activitat he pogut veure tota mena de comportament, els castellers sem persones amb qualitats i defectes. He vist comportaments a risc, però aquests comportaments desemboquen ràpidament amb l’afebliment de la colla, veure la desaparició. Els castellers sem dones i homes, sem mainatges i gent gran, sem representatius de la societat.

Aquests que fem castells ho fem amb ganes de passar-nos-ho bé, acceptant els riscs a condició que siguin minimitzats. No hi ha cap colla castellera digna d’aquest nom que vagi a carregar castells, totes les colles anem amb la pretensió de descarregar els castells que portem a plaça.

Senyora Viusà no necessitem aquests atacs sense fonaments, deixeu aquests atacs als espanyolistes.