Del Rimbau al Riberal

Tots a Perpinyà per la llengua catalana, llengua pròpia

Aquest vespre des de la Federació invitem els els nord-catalans a participar a la preparació de la manifestació del 31 de març del 2012, una manifestació que tindrà lloc a diverses capitals dels territoris administrats per l’estat francès.
La redacció del Punt Catalunya Nord n’ha fet un article de presentació, i com sovint hi ha hagut reaccions, o millor dit comentaris positius i altres en contra.

Un tal Jordi Rei nos voldria donar lliçons de manera tan barroera que n’és surrealista.

Explica que a l’estat francès ningú estima les llengües nacionals que mal-anomenen “régionales” llavors que tots els sondeigs diuen el contrari, avui les llengües vernacles tenen una imatge positiva, lamentem que no se tradueixi per actes reivindicatius més forts, però és una realitat, per això els polítics de tots costats posen sus de la taula amb una certa regularitat un projecte de llei que al final no veu mai el dia. Cal saber que les escoles com Arrels i Bressola, les dues escoles catalanes que utilitzen la immersió lingüística refusen cada any inscripcions per falta de mitjans ja que les institucions no posen pas els mitjans necessaris per a desenvolupar l’ensenyament. Si la llengua catalana fou odiada, si no fos llengua pròpia de Catalunya Nord hi hauria pares que inscriurien els seus fills en aquestes escoles?

D’altra banda retreu als catalans de fer servir la llengua catalana, i jo retrauria el contrari, viatgi molt pels països catalans i malauradament la llengua catalana no és la que s’utilitza al primer contacte sobretot amb desconeguts i sobretot amb desconeguts que fan pinta de forasters.

I d’altra banda nos voldria fer plorar sus d’una improbable mort del francès.
Jordi rei, la mala fe té límits, avui la llengua que pateix riscs de desaparició és la llengua catalana, no la francesa, ni l’espanyola.

Altres han escrit bajanades com per exemple no se parlaria pas català a Catalunya Nord. No tinc cap problema a passejar pel país amb qualsevol i demostrar que se pot fer vida en català. No demostraré pas que la gent me respongui automàticament en català, però sí que puc parlar català a la major part de les persones i que elles m’entendran.

I si volem superar el rècord mundial és amb un objectiu clar: mediatitzar la injustícia que fa patir l’Estat francès a les minories lingüístiques.

No dubteu, aquest vespre iniciem l’organització dels actes que tindran lloc el 31 de març a Catalunya Nord, necessitem TOTHOM.