Sagrada “République”
25 setembre 2013 per Hervé Pi
A Bretanya malgrat una situació complicada, la presència de la llengua bretona a l’espai públic és més avançada que la presència del català a Catalunya Nord.
Els bretons tenen llibrets de famÃlia bilingües, llibrets que reparteixen ajuntaments afins.
Però, ara pla, aquests llibrets són declarats il·legals per la sagrada République.
il·legalitat del bilingüisme administratiu
Devem la il·legalització a la revolució francesa fonament de la “République” i al futimer d’articles, decrets i lleis que han vingut a blindar el projecte revolucionari francès d’eradicació dels “patois”.
Sembla ser que un simple document administratiu pogués posar en perill la potent République.
En podrÃem riure si no fos que les llengües sota administració francesa (entre les quals la llengua catalana) fossin en perill.
Els fets:
el ministeri dels afers exteriors francès ha refusat actualitzar un llibret de famÃlia invocant que era bilingüe, i que segons l’aplicació de la llei n° 118 del 2 thermidor An II (20 de juliol del 1794) i de l’article 2, alinea 1er, de la Constitució eixida de la llei constitucional n° 92-554 del 26 de juny de 1992,
sola la llengua francesa pot ser usada en els actes públics.
La diputada socialista Guittet Chantal del FinÃster va demanar explicacions al govern francès, i és el ministre de l’interior francès i també socialista Manel Valls que li va respondre.
La brava ministra va explicar que a final del segle XX i inicis del segle XXI altres texts havien estat votats i que donaven la possibilitat a la presència de les llengües pròpies sempre i quan eren a costat de la llengua de la “République”.
Era sense comptar sobre la subtilesa de la sagrada igualitat republicana.
El Manel Valls ministre de l’interior ha respost amb tota la seua bona fe.
- un dels fonaments de la Républica és la unicitat de la llengua i aquesta és francesa
- reconeix l’aportació enriquidora de cada una de les llengües pròpies i la républica permet que cada un dels ciutadans pot parlar la llengua que vol… en actes privats
- se pot utilitzar les llengües que la République titlla de “régionales” però en cap moment poden tenir carà cter oficial
La finesa francesa per a il·legalitzar els documents bilingües:
la sagrada République s’ha inventat que per raons d’igualitat entre tots els ciutadans francesos, els documents administratius han de ser tots formatats en nombre de pà gines, texts i presentació.
Per tant, un llibret bilingüe bretó/francès seria forçosament -en la presentació- diferent d’un llibret bilingüe basc/francès, occità /francès, cors/francès, alsacià /francès o català /francès.
Aquesta diferència és insuportable per una République igualità ria però tolerant.
I ja que la République és tolerant, el Manel Valls fa una proposta que respecti la “République”. Cada territori pot si li ve de gust imprimir traduccions dels documents oficials sempre i quan aquestes traduccions no portin pas signes republicans i que no siguin de cap de la maneres pagats per l’Estat.