Finalment una bona notícia, la reforma territorial a l’Estat francès va avançant, uns caps de les actuals regions amb capitals Tolosa i Montpeller s’han reunit i han proposat el més naturalment del món que la futura regió (suma de les dues actuals Midi Pyrénées i Languedoc Roussillon) s’anomenés LANGUEDOC.
Doncs, és perfecte, no hi hem d’intervenir, no nos mira pas, no cal tocar res, només hem de tocar el dos.
Aquesta proposta hauria de cridar l’atenció a tots aquests que pensaven que una nova regió amb capital Tolosa de Llenguadoc tindria més cura de Catalunya Nord que la precedent. Amb aquesta proposta posen bases, unes bases que menyspreen clarament Cataunya Nord. Dins aquesta futura regió tindríem un lloc, un reconeixement ridícul, el mateix que teníem amb Montpeller.
Només cal recordar que l’actual regió també s’havia d’anomenar Languedoc, i la denominació “Roussillon” ha estat afegida al cap de mesos o anys de reivindicacions d’elegits nord-catalans, reivindicacions que haurien pogut estalviar per a utilitzar la seua energia a reivindicar una regió pròpia o millor encara, una col.lectivitat territorial a l’idèntic que tenen a Còrsega.
El resultat de la reunió d’aquests territoris històricament diferents i d’un pes econòmic i demogràfic diferents: una part el Llenguadoc i d’altra part Catalunya Nord, nos ha estat fatal.
Al meu parer Catalunya Nord s’ha vist perjudicada per a dos motius, el primer és que sem catalans, no occitans, i les decisions preses des d’Occitània pels interessos montpellerencs no s’ajusten sempre als interessos del nostre territori, pels interessos nord-catalans.
L’altre motiu pel qual sem perjudicats és que s’ha creat la regió a la imatge de l’Estat, és a dir amb una visió jacobina i centralista.
Aquesta visió afecta directament els territoris situats lluny dels centres. És una de les raons per les quals Catalunya Nord és en aquest estat de feblesa, de pobresa.
Catalunya Nord és el territori continental més allunyat de París, és el departament més allunyat de Montpeller. Aquests dos allunyaments han tingut conseqüències desastroses.
Ara si demà fem part del «Languedoc» les conseqüències a curt termini seran més importants perquè ha de desaparèixer el Consell General, una institució amb la qual no sem pas sempre d’acord, però una institució sobre la qual podem influir.
Per això ara és l’hora de dir PROU, ara ha de ser l’hora de Catalunya Nord una col·lectivitat territorial autònoma, res d’un altre món, només una institució a la imatge de la Col.lectivitat territorial que regeix Còrsega.