Del Rimbau al Riberal

Fa uns dies el cònsol espanyol a Perpinyà, argumentant un improbable augment turístic espanyol, proposava d’ abandonar els darrers signes de catalanitat i rebatejar la ciutat de Perpinyà la catalana per Perpignan la francesa. Un consell denunciat pel Brice Lafontaine.

Evidentment, la posició del cònsol va ferir la fibra catalana de la gent més compromesa, però dubti que hagi generat malestar en altres àmbits.
Afegiré sense cap dubte que uns hi pensen des de fa anys, sense gosar dir-ho directament però ja han fet passos.

Recordem que el Christian Bourquin va reduir la llengua catalana a un accent de la République i més tard va fer mans i mànigues per a etiquetar-nos de « Sud de France », i ho va fer amb èxit.

No crec que l’apel·lació Perpignan la française sigui molt allunyada de la denominació Sud de France. Totes dues nos qualifiquen com a francesos, amagant història i identitat pròpies del país.
En aquest sentit els actes, fets i declaracions s’han multiplicat no únicament a nivell del Consell General, però també a nivell de Perpinyà.

Si el tancament del CeDACC havia provocat reaccions, hem de constatar que aquests darrers anys no hem reaccionat a la liquidació d’uns serveis tant bàsics de la municipalitat perpinyaneca com per exemple el tancament del centre d’autoaprenentatge del català ofegat per falta de mitjans i més recentment la fi de l’autonomia del servei d’afers catalans que ha passat a dependre del departament de turisme de la vila, reduïnt la catalanitat a un folklore per a visitants.

Si no parem atenció, si no sem capaços TOTS PLEGATS de

• cada un fer autocrítica,
• destriar entre amics, còmplicis i adversaris comuns
• unir-nos per a lluitar, defensar la nostra identitat més enllà dels interessos personals o de partits a curt termini, però sí pels interessos del país a mitjà i llarg termini

si no sem capaços d’això, el cònsol haurà estat profeta.